El City empata i corona l’Arsenal

Iraola va fer ahir campió un altre basc, Mikel Arteta, que va contemplar el duel des de casa seva i va començar a celebrar l’èxit més important la seva carrera, més important encara per les repercussions que pot generar si finalment Guardiola marxa del Manchester City, com han publicat diversos mitjans anglesos. L’Arsenal tancava així, per via interposada i per endavant, un espantós període de 22 anys (des del 2004) sense conquistar la Premier.

L’opció del doblet

Potser el desenllaç del partit, i per tant de la Premier, no tingui res a veure en la decisió que pren- gui l’home que ha revolucionat el futbol anglès, però l’organització del City només es limitarà a preparar un gran comiat de la temporada diumenge vinent a l’Etihad davant l’Aston Villa. L’Arsenal, en canvi, acudirà relaxat i amb suplents a visitar el Crystal Palace sense sortir de Londres. Una setmana més tard, el nou campió de la Premier podria lligar el doblet amb la Champions si derrota el París Saint-Germain a la final de Budapest del 30 de maig.

A Bournemouth va quedar desactivada la tensió del City de lluitar pel títol fins a l’última jornada; l’únic al·licient, que no és poc, serà l’emotivitat d’aquella tarda en què es tanca una etapa única, mai vista ni disfrutada en la història del club celeste. Guardiola a part, se sap que s’acomiaden John Stones i Bernardo Silva, dos baluards.

Venint des de darrere per recuperar els punts perduts abans, el City estava obligat a guanyar tots els partits per desbancar l’Arsenal del primer lloc. Va tenir una ensopegada el 4 de maig a l’empatar al camp de l’Everton (3-3) que el supeditava a l’error aliè. L’error va ser propi. El de Bournemouth va resultar definitiu. El gol d’Erling Haaland va arribar en el minut 95. Massa tard.

Amb la defensa molt avançada, el lateral esquerre Truffert va fer una carrera per la banda i va passar enrere cap a Kroupi, que va poder controlar i llançar un xut parabòlic davant el qual res va poder fer Donnarumma. Fins aleshores, el més rellevant havia sigut una fallada flagrant d’Evanilson a porteria buida que hauria pogut avançar abans el Bournemouth.

L’obligat canvi de ritme que havia d’operar el City es va observar al minut de la represa amb una bonica jugada col·lectiva entre Silva, Semenyo i Haaland que va culminar qui no havia de fer-ho, l’únic que no era davanter: O’Reilly. El Bournemouth tenia alguna cosa per la qual lluitar. El triomf li garantia una plaça a la pròxima Lliga Europa i li deixa a l’abast, paraules majors, la cinquena plaça que ostenta el Liverpool i que suposa accedir a la Champions League. Iraola se n’anirà després de tres temporades convertit en una llegenda del club. Ningú ho va elevar tan alt mai.

Només un canvi a l’onze

Notícies relacionades

Alcaraz també es perdrà Wimbledon per la lesió al canell

Maresca espera l’herència

Al Vitality Stadium va semblar més vigorós i fresc el conjunt local. Una cosa que s’explica fàcilment: el City compareixia tot just tres dies després de disputar i guanyar la final de la Cup davant el Chelsea. I, a sobre, Guardiola va repetir l’alineació, amb un pírric canvi: Mateo Kovacic va desplaçar Omar Marsmoush. El de la porteria (Gianluigi Donnarumma va rellevar James Trafford, el porter de la Copa) no es va notar en el ritme del joc.

Donnarumma amb prou feines va poder contemplar l’ajustat xut de Kroupi en el gol i la rematada al pal de David Brooks que hauria pogut significar el 2-0 en l’últim minut. Abans havia repel·lit un altre mà a mà del mateix Brooks. Ni l’empat servia al City en l’agònic i constant atac de la fase final. El gol de Haaland, immediat a un xut al pal de Rodri, només va servir per esmorteir la caiguda.