L’orgasme que no para

Necessitàvem reconciliar-nos amb el futbol que ens posa i, vet aquí, Luis Enrique i Vincent Kompany ho van fer possible dimarts. En horari en què més d’un i d’una es recullen per relaxar-se i compartir moments d’estimació i fruïció, PSG i Bayern Munic van ser la Viagra de molts i moltes a qui el futbol no només els provoca una explosió d’energia i excés verbal sinó que els mou a l’aplaudiment, al reconeixement, a l’excitació i al plaer compartit o no. ¡Quina brutalitat ens van regalar als amants d’aquest esport els dos equips!

Aparquem, sisplau, les fílies i les fòbies cap als clubs que paguen aquests professionals. Congratulem-nos de semblant espectacle del qual cada dia estem més orfes. Aplaudim els jugadors que no copen portades, ni clubs de fans, ni anuncis publicitaris. Reconeguem els pencaires, els 22 que salten a la gespa i els que, al vestidor, preparen i programen els que elevaran l’espectacle a la glòria.

Notícies relacionades

El Barça activa la investigació pel fitxatge de Griezmann

L’agonia de l’Espanyol

A mi em cauen les llàgrimes. A Luis Enrique, els quilos. Va perdre gairebé tant de pes com els seus jugadors, que no es van deixar portar pel 5-2 parcial ni quan el resultat final va ser un 5-4. Si un entrenador que ha tingut a les seves files Messi confessa que aquest partit és el millor que ha viscut com a tècnic, ¿de què estem parlant? Doncs, possiblement, de l’exegesi del futbol contemporani. Del que et pots permetre amb aquesta plantilla però, també, del treball coral d’un cúmul d’estrelles a les quals ben aviat veurem en diferents seleccions del Mundial.

Ídem em val per al Bayern de Munic, que poc sap el que és perdre i que contra el PSG va mossegar l’asfalt. Dues bèsties. Dos equips que no podem considerar d’autor però que porten la firma de dos homes ambiciosos, estudiosos i resilients. Una batuta que ens va portar a l’orgasme futbolístic i a guardar al disc dur aquests 90 minuts que, jo confesso, vaig tornar a veure esmorzant dimecres. Si el que és bo es fa esperar, demano hora per al següent. I faig la cua que calgui. Aquests concerts m’afegeixen anys de vida. Igual que a vostès, amants del futbol que estimem.