Alta tensió a la zona baixa

Pànic al descens a LaLiga: la salvació més cara en 18 anys

El campionat espanyol entra en la recta final amb una dotzena de clubs implicats encara en la lluita per la permanència, entre els quals un Espanyol en declivi.

El tercer per la cua no sumava tants punts a aquestes altures des de l’any 2008.

Pànic al descens a LaLiga: la salvació més cara en 18 anys

AFP7 vía Europa Press

3
Es llegeix en minuts
Raúl Paniagua
Raúl Paniagua

Periodista

ver +

Que els cinc últims de la classificació saldin amb victòries tots els seus partits en el mateix cap de setmana demostra a la perfecció la igualtat del campionat. Aquest repòquer va passar la jornada passada amb els triomfs de l’Oviedo, el Llevant, l’Elx, el Sevilla i el Mallorca, per amargar els seus rivals en la carrera per una salvació més cara que mai.

El campionat entra en la recta final i més de mitja Lliga es manté en alerta en la lluita per la permanència. El Getafe, vuitè amb 41 punts, és l’únic que pot respirar tranquil a set jornades del tancament, tot i que el curs passat també es donava per salvat a aquestes altures i va acabar patint. Amb els seus matisos, exageracions i diferències, es pot dir que el descens és cosa de 12, des de l’Osasuna a l’Oviedo.

Drames del passat

Sembla mentida que clubs com l’Espanyol o l’Athletic encara hagin de mirar cap a l’infern, quan tenen una desena de clubs per sota en aquests moments. Però la prudència i els precedents obliguen a pensar així. Ens hem de remuntar al curs 2007-08 per trobar a aquestes altures un conjunt a la zona de descens amb més punts que l’Elx, tercer per la cua, que en suma ara 32. Llavors, el Saragossa en tenia 33 i va acabar baixant a Segona amb 42 quan ningú s’ho esperava. Ho va fer, a més, amb la plantilla més cara de la seva història, un bloc dirigit per Víctor Fernández amb figures com Diego Milito, Aimar, Oliveira, D’Alessandro i Ayala.

Dos jugadors del Saragossa lamenten el descens del 2008 consumat a Mallorca. /

MONTSERRAT T DIEZ / EFE

El fiasco aragonès va demostrar que els 42 punts que sempre es consideren sinònim de permanència matemàtica poden arribar a ser insuficients. L’Osasuna sí que es va mantenir a Primera amb 43 punts aquell any, una xifra que no va ser suficient per al Deportivo en la temporada 2010-11 en el precedent amb el llistó més alt dels últims cursos. L’any passat, per exemple, els 41 punts van ser suficients per al Sevilla i el Girona per seguir a Primera. L’Espanyol va respirar a l’arribar als 42 gràcies al seu últim triomf a casa davant el Las Palmas.

La pitjor ratxa

Amb l’Oviedo i el Llevant espabilant a marxes forçades, l’Elx de Sarabia és ara mateix el que ocupa l’última plaça que condueix a Segona, un lloc que intentaran esquivar la resta d’implicats, des de l’Alabès finsa l’Osasuna, passant pel Sevilla, el Mallorca, el València, el Rayo, el Girona, l’Athletic i l’Espanyol. Els enfrontaments directes seran claus per reduir el risc en una carrera de set partits que manté en suspens l’equip periquito, que acumula la pitjor ratxa de tots amb 14 partits sense guanyar.

Muriqi remata una pilota en el partit entre el Mallorca i el Rayo a Son Moix. /

CATI CLADERA / EFE

La visita a Vallecas d’aquest dijous, dia de Sant Jordi, serà el pròxim examen per al conjunt de Manolo González, que té marcat en vermell el següent xoc a casa, el dilluns 27 contra el Llevant. Aquesta és la cita perfecta per fer un pas de gegant cap a l’objectiu i sumar el primer triomf a Cornellà des del 7 de desembre contra el Rayo. Més de quatre mesos sense guanyar a casa és una dada terrible per a un equip que va arribar a ocupar llocs de Champions en la primera volta.

El matalàs minvant

«Estem molt necessitats, el matalàs se’ns està escapant. Portem tot el 2026 sense guanyar. Hem d’aconseguir ja la victòria, jugant bé, malament o de retruc», va reflexionar Kike García, un veterà que sap perfectament com es poden arribar a complicar les coses.

Notícies relacionades

Després del duel contra l’equip granota quedarien cinc partits: a casa contra el Reial Madrid, l’Athletic i la Reial Societat, i visites al Pizjuán i El Sadar. El destí condueix a una última jornada a casa davant l’equip donostiarra, com va passar el maig del 2006, quan un gol de Coro en el minut 91 va evitar la catàstrofe.

Ferran Corominas celebra el gol que va donar la salvació a l’Espanyol a Montjuïc el 13 de gener del 2006. /

JOAN CORTADELLAS / EPC

Ningú vol passar de nou per aquesta angoixa tan coneguda al club blanc-i-blau. La idea és protagonitzar una última accelerada per evitar sofriments i sumar un parell de triomfs que garanteixin la salvació sense mirar la calculadora.