¿I ara què, Mbappé?
Ja fa mesos que una té la sensació que el jugador francès és tan bo com futbolista que com abanderat de l’egocentrisme. Al llarg d’aquesta temporada i de l’anterior ha anat deixant pistes de la seva escassa vinculació emocional amb el club que li paga la nòmina cada mes. Content amb la Bota d’Or, li va donar a aquesta la passada avançada respecte al drama del seu equip, que va encaixar el seu primer nadaplete just l’any de la seva arribada. Com si la missa no anés amb ell, Mbappé va lluir guardó personal i es va inhibir de tot allò que sonés a polèmica, drama o viacrucis blanc. Això sí, en les escasses compareixences públiques a les quals ens tenen habituades les estrelles, i gràcies a aquest verb florit i cap ben moblada que l’adornen, el futbolista s’abraçava al madridisme com si no hi hagués un demà. Dos anys després, ja no cola. Ho vaig comprovar en el partit de dimecres, quan els seus companys envoltaven l’àrbitre després de la trobada, protestant l’expulsió de Camavinga. El francès el va viure en paral·lel, saludant el tècnic del Bayern i allunyant-se de la pressió. A la seva.
Kylian Mbappé va tardar sis anys a arribar al Reial Madrid i ja n’hi sobren dos com a professional merengue. S’hi suma, en cas de no mediar miracle, una altra temporada sense guanyar títols ni tampoc l’afecte de l’afició. No ha quallat al cor dels seus, que si bé no li xiulen –li agraeixen la bota daurada– al Bernabéu, tampoc l’estimen amb bogeria. No empatitza. No lidera. No es deixa la vida al camp. No arrenca la samarreta de ràbia ni li fa ràbia que l’hi arrenquin. Ni sent ni pateix. I això no agrada al Reial Madrid. El penúltim galàctic de Florentino Pérez ni enamora, ni excita. És una ànima lliure. Tant, que davant les atzagaiades dels serveis mèdics del seu club, va optar per anar-se’n a París i ser allà el temps que el seu criteri va decidir. Abans, hi va haver un rum-rum que l’acusava d’esborrar-se de certs partits i apuntar-se a d’altres per batre un rècord que ostentava Cristiano Ronaldo. El joisme il·lustrat en la seva més àmplia accepció. ¿I ara què, Mbappé? Doncs el Mundial, és clar. ¿O s’havien oblidat vostès? Ell, sens dubte que no.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Una jove d'Artés de voluntariat a la República Dominicana: "Va ser increïble, vaig passar la majoria dels dies plorant de l'emoció"
- «La llevadora em va respondre: tenim fills per eixamplar l’amor»
- Recomanacions "Inoblidable": el bar de Mataró aclamat per les seves saboroses tapes
- UE Cornellà-FE Grama (1-1) La figura de Messi crea una forta expectació a Cornellà: «Això pot ser històric»
- Amenaça Els pròxims tsunamis del Mediterrani espanyol poden ser més violents que mai
