Funeral amb honors per al Barça

Va ser Lamine qui va encendre els llums del teatre. Perquè no té res a veure amb el posat i les ulleres browline de Malcolm X, sinó amb la convicció de transcendir. De moment, ja és el millor futbolista del món i als 18 anys és capaç d’arrossegar el seu equip en qualsevol circumstància i contra qualsevol equip, com si tots, aficionats i rivals, fóssim simplement espectadors, sense cap poder de corrompre la seva obra. Als 32 segons ja havia hagut d’exigir a l’enorme Musso, que amb la mà dreta va ajornar només un moment el que vindria a continuació. Perquè Lamine, amb els ulls en blanc, en trànsit va anar a atemorir el pobre Lenglet, fet un flam. El francès, el forat negre que li va faltar analitzar a Hawking, va perdre la pilota perquè ni tan sols sabia què fer-ne amb el geni de Rocafonda rondant-lo. Va trobar un gran recolzament Lamine en Ferran, que va ser qui li va acabar cedint la pilota en el 0-1. A Musso li passava la pilota entre les cames mentre Lamine mirava cap amunt a la recerca del marcador. Havien passat tot just quatre minuts.

Aquesta sortida donava la raó a Flick, que va buscar rebel·lia juvenil en el seu intent d’aixecament. El tècnic va apostar per tota la joventut i testosterona que tenia a l’abast. El trot ganso de Rashford i el capvespre de Lewandowski –decebedors recursos de l’ocàs– no encaixaven en una aposta sense potes de gall en què calia prioritzar l’èxtasi competitiu, no el menjapà. Gavi va jugar un partit tremend com a pivot, fins que li va obrir la cella a Giuliano amb el colze. Fermín, al qual li quedava molta més sang de la que li va sortir després que Musso tragués la bota al negar-li un gol, era l’extrem esquerrà, tot i que corria per arreu. Mentre que Olmo interpretava el seu paper com a enllaç de Ferran davant Lenglet.

Va ser gràcies a aquesta connexió entre Olmo i Ferran que el Barça va igualar una estona l’eliminatòria encara en el minut 24. Lenglet es va quedar clavat i el valencià va exercir d’ariet de veritat amb un xutàs impossible per a Musso, al qual poc més se li podia demanar. Ferran es va quedar a un pam de ser l’insospitat heroi en la represa, però un fora de joc després d’un xut fet per Gavi ho va impedir quan el Barça més ho necessitava. Aquí potser s’acabava tot.

La urpada a la cara de Musso a Fermín –per cert, a l’àrea– que va deixar Flick una estona enfonsat va desconcertar el Barça. L’andalús va poder seguir, però l’Atlètic, que aprofitava la intel·ligència de Griezmann, va aprofitar aquest tram de desconcert per tornar l’eliminatòria al seu terreny. Un cop més, Simeone va treure rèdit al seu pla. Ja fos amb l’avanç per la vora de Llorente i centre al costat contrari a Lookman a l’1-2 (Koundé sols va poder veure-li el dorsal), ja fos amb aquest segon acte en què l’Atlètic va defensar amb ordre i va provocar la vermella d’Eric amb una contra.

Fent cas de Poe, si existeix la immortalitat és perquè, ni tan sols a la tomba, no tot es perd. I a aquest Barça ningú l’oblidarà. Guanyi o no algun dia la Champions.

Atlètic 1 - 2 Barcelona

ATLÈTIC: Musso (9); Molina (5), Le Normand (6), Lenglet (3), Ruggeri (5); Giuliano (5), Llorente (7), Koke (6), Lookman (7); Griezmann (7) i J. Álvarez (6). Tècnic: Diego Simeone (7). Canvis: Baena (6) per Giuliano (m. 66); Nico González (6) per Lookman (m. 66); Sorloth (6) per Griezmann (m. 76); Cardoso (6) per Koke (m. 89).

BARCELONA: Joan Garcia (7); Koundé (4), Eric (6), G. Martín (6), Cancelo (5); Gavi (7), Pedri (5), Olmo (6); Lamine Yamal (9), Ferran (8) i Fermín (6). Tècnic: Hansi Flick (7). Canvis: Lewandowski (4) per Ferran (m. 68); Rashford (4) per Fermín (m. 68); De Jong (6) per Gavi (m. 81); Araujo (6) per Cancelo (m. 89); Roony (6) per Olmo (m. 89).

GOLS: 0-1 (m. 4), Lamine Yamal; 0-2 (m. 24), Ferran; 1-2 (m. 31), Lookman.

ÀRBITRE: Clément Turpin (3), francès.

T. GROGUES: Gavi.

Notícies relacionades

Lamine cau, però diu al món que tornarà

Alcaraz venç Virtanen en una estrena incòmoda

T. VERMELLES: Eric (m. 79).

ESTADI: Metropolitano. 70.000 espectadors.