Una altra victòria per plorar

Amb l’equip més jove de la història en una eliminatòria de la Champions –24 anys i 347 dies, rècord que va superant cada any– va emprendre el Barça el que seria una gesta fins i tot per a una col·lecció de veterans. L’assalt al Metropolitano es va produir. En 24 minuts els nens van rebentar l’Atlètic amb els dos gols que tornaven l’eliminatòria al punt de partida. Massa aviat. Massa escassa va ser la victòria. Insuficient. Per plorar-la. De tristesa. D’emoció. Com el 3-0 de la Copa contra el mateix Atlètic.

"Hem fet un partit fantàstic i ho valoro, és per estar-ne orgullós", va dir Hansi Flick, que mentre assumia errors propis – "hem tingut moltes ocasions en el primer temps, hauríem pogut marcar més gols"–, lamentava que no l’acompanyés "la sort" en "els detalls" que creia que decidirien el duel.

"El que vull veure és l’actitud, la mentalitat, l’esperit col·lectiu de l’equip, i això ho hem vist", destacava el tècnic, que es confessava decebut com ho podia estar qualsevol culer. Però cap, com succeeix en les derrotes i en les eliminacions, sentia la sensació de veure un final de cicle. "Som un equip molt jove, hem d’aprendre dels errors i continuar millorant per a la temporada vinent", va comentar.

Tan heroic com trist va ser el nou comiat de la Champions. Tan similar al de l’any passat, quan van haver d’anar a Milà amb el 3-3 de Montjuïc. Aquesta vegada van ser ells els que es van col·locar amb dos gols per davant, reduït a un abans del descans. Però van tenir la rematada de la pròrroga amb un cop de cap de Ronald Araujo, l’ariet d’urgència, que va volar alt.

Un equip valent

Igual que llavors, igual que a la Copa contra el mateix Atlètic, els nois –Cancelo era el més gran, amb 31 anys– van caure entre aplaudiments, sense merèixer un retret ni una recriminació. Es van batre amb valentia i van jugar amb gosadia per vèncer. Amb una diferència insuficient després que Lookman retallés els gols de Lamine Yamal –el primer de la sèrie contra l’Atlètic– i Ferran Torres, a qui li van anul·lar l’1-3 per fora de joc. Celebrat per la parròquia blanc-i-vermella amb el fervor d’un gol propi.

La innocència no l’han perdut mentre proven d’adquirir l’ofici per reduir alguns errors, infantils per clamorosos, que els permeti fer el salt a la final. No van fer un pas enrere malgrat que es van quedar a l’esglaó inferior dels quarts de final. Ja es veurà si haurà sigut un impuls per a la pròxima campanya després de l’experiència viscuda. Dura per cruel però alliçonadora pel mínim dany sofert a la gespa.

Notícies relacionades

Laporta, sobre la polèmica arbitral de la Champions: "Va ser una vergonya"

Collboni celebra el mallot commemoratiu del Grand Départ del Tour: "Formarà part de la història esportiva de Barcelona"

"En algun moment la sort caurà del nostre costat", va dir Frenkie de Jong, convençut que el Barça "està en el camí correcte". "Anem creixent cada any, tenim un equip jove, amb talent, amb la qualitat per lluitar per totes les competicions, com estem demostrant".

L’Inter va agonitzar de la mateixa manera que l’Atlètic va brodar la taquicàrdia. A tots dos els va salvar la respiració assistida que els va proporcionar la seva afició, corroborant el valor que té jugar el duel decisiu a casa. Van acabar de nou els blaugranes amb un menys, després de l’expulsió d’Eric. Igual que li va passar a Pau Cubarsí a l’anada. Un altre aprenentatge pendent.