El Liverpool s’aferra al poder d’Anfield per tombar el PSG

No hi ha avantatge que valgui a Anfield. Ho sap bé el Barça, que el 2019 va desaprofitar un 3-0 aconseguit al Camp Nou per sucumbir a l’infern de Liverpool a la tornada. Aquell dia la víctima va ser Ernesto Valverde, que no va saber com contenir el vendaval ofensiu dels reds , i als set minuts ja havia encaixat el primer dels quatre que van completar la remuntada. A diferència del Txingurri, Luis Enrique ja sap el que és guanyar en aquest estadi, ja que ho va demostrar la temporada passada de camí a conquistar un històric triplet amb el PSG.

Aquell dia els parisencs venien de perdre a casa per la mínima, i la ruleta dels penals els va somriure després d’igualar el resultat de l’anada de vuitens. Ara ho tenen de cara per classificar-se per a semifinals després d’imposar la seva superioritat a casa per 2-0, tot i que hauran de sobreviure en la seva visita a la casa del terror, on es refugia el Liverpool amb l’esperança de viure una altra nit èpica més en la seva història europea.

Però igual com Salah, com a causa i efecte, Anfield ja no és el d’aleshores, i d’infern ha passat a casa de terror. La particularitat d’aquests escenaris de pel·lícula és que no suposen una amenaça real a la integritat dels que s’atreveixen a ingressar-la. El perill és fictici. Només fa falta una mica de valentia per pujar a una atracció que simula experiències terrorífiques, però que només provoca ensurts i no infarts de mort. Anfield solia ser una mansió embruixada en la qual tenien lloc fets paranormals i en la qual pul·lulaven els seus mags per encisar els intrusos. Ara el You’ll never walk alone sona com l’ominosa música de fons que motiva els visitants més que espantar-los.

El 2-0 de l’anada al Parc dels Prínceps va deixar amb vida el Liverpool, però la topada hauria pogut ser terminal de no ser per la mercè francesa. Amb Mohamed Salah a la banqueta i dues línies de cinc, el Liverpool amb prou feines va retenir el 26% de la possessió. El faraó està vivint una última campanya decebedora a Merseyside, i el seu gol contra el Fulham el cap de setmana a la Premier és més un miratge que una realitat.

L’assenyalat

Aquesta volta de quarts també suposa una altra oportunitat de redempció per a Hugo Ekitike, el davanter francès que el Liverpool va fitxar procedent de l’Eintracht per 95 milions. Abans de destacar a Alemanya, el jugador de 23 anys va jugar dues temporades al PSG. En la seva primera temporada com a cedit des del Reims va coincidir amb Messi, Neymar i Mbappé. Va jugar 25 partits i va anotar tres gols.

Notícies relacionades

Hansi Flick oficialitza la renovació amb el Barça fins al 2028

Desgràcia per a Fermín: passarà pel quiròfan per una fractura i es queda sense Mundial

La seva segona campanya ja en propietat dels de la capital va ser un desastre, i no va jugar més de vuit minuts fins que va ser cedit a l’Eintracht al febrer. Ansiós alhora que aïllat, no va tenir la tornada a París que hauria desitjat i amb prou feines va intervenir en la derrota de dimecres. Si el Liverpool espera completar una altra remuntada de proporcions bíbliques, necessitarà trobar amb més assiduïtat el seu davanter estrella i esperar que aquest aprofiti les ocasions.

La incògnita més gran d’aquest enfrontament és l’alineació del Liverpool. Arne Slot va justificar la seva formació ultradefensiva després de la derrota a París admetent que el seu equip estava en "mode supervivència".