El derbi dels del planter
Flick va omplir l’alineació amb xavals que han viscut la rivalitat des de criatures perquè ningú es distragués amb l’Atlètic. El senyal va ser la titularitat de Gavi.
Els culers sempre estan connectats en els derbis. Per molts turistes que vagin al Camp Nou, sempre hi ha una aclaparadora majoria de barcelonins i catalans que conserven i fomenten la rivalitat amb l’Espanyol. "Perico, digues-me què se sent tenir la casa a Cornellà", va cantar el Gol Sud just quan va sonar el xiulet inicial perquè s’encengués el foc que escalfa la rivalitat.
D’una altra manera es viuen els derbis a les plantilles, cada vegada més internacionals i desarrelades. Hansi Flick va prioritzar el partit més immediat (Espanyol) sobre el més atractiu (Atlètic) i va carregar l’alineació de jugadors del planter. No els faltaria la motivació ni el fervor cultivats des de criatures. Però en el derbi dels del planter que va decidir un valencià, els capitans eren dos uruguaians: Ronald Araujo –l’únic estranger blaugrana– i Leandro Cabrera. "L’estadi ha sigut una caldera; ha sigut el primer dia que hem sentit l’estadi ple amb nosaltres", va manifestar Ferran Torres, que va enviar un missatge als qui "els fot quan les coses em van bé".
"No és un miracle"
Flick no li va comprar a Ferran el discurs victimista. Ni tampoc es va abonar al triomfalisme que la Lliga ja ha quedat resolta. "No m’agrada aquesta actitud de dir que està fet". Sí que va concedir que els nou punts d’avantatge li donen "molt bones sensacions". El tècnic, optimista, va desdramatitzar la cita davant l’Atlètic de dimarts: "No necessitem un miracle, sinó jugar el nostre millor futbol, i això ho podem fer".
Flick no va haver de dir res a Cubarsí, Balde, Fermín, Eric, Lamine Yamal i Gavi. Sabien que sortirien tan connectats com els aficionats, que van batre el rècord d’assistència a l’estadi: 60.736 persones. El posseïa el Barça femení, amb 60.067 espectadors en el duel de la Champions contra el Madrid.
Flick tampoc va necessitar motivar Gerard Martín, els derbis del qual eren amb la samarreta del Cornellà davant el Barça i l’Espanyol, els dos grans del futbol formatiu. Ni de bon tros Joan Garcia, sis temporades a l’Espanyol (2019-25), del qual va sortir repudiat per recalar al Barça.
¿Com es pot explicar, si no, que el petit Gavi guanyés un duel aeri al centre del camp i aquesta pilota caigués a Lamine Yamal, que va posar Ferran en carrera cap al doblet? ¿O que Gavi, en una acció innòcua, es dirigís a Omar El Hilali –un altre del planter periquito– en una enganxada que els va costar als dos la groga?
Aigua compartida
Hi va haver llenya (cinc grogues en el primer temps), però hi va haver fraternitat, encara que no procedís dels vells joves rivals. Marko Dmitrovic no va tenir cap objecció a donar aigua de la seva ampolla a Ferran Torres després que li hagués fet dos gols. El valencià, a més d’encarrilar la derrota de l’Espanyol, tancava una negra ratxa particular de 14 partits sense marcar, des del 31 de gener.
La titularitat de Gavi va ser el senyal de Flick. La primera de l’ardent jugador des del 25 de maig de l’any passat. El va col·locar a la banda esquerra per preservar-lo i acotar els seus ímpetus, incontrolables per a bé amb el 2-0 i per a mal amb la groga (i el cansament) que li costaria la substitució. Gavi i Fermín van sortir disparats de la banqueta per celebrar com possessos el gol de Rashford per al 4-1. Era més que un gol. Era gairebé una Lliga.
