L’Espanyol s’esfondra i ja mira cap avall: sense defensa, negat a casa i maltractat pels àrbitres

Un dels motius que va catapultar l’Espanyol al començament de Lliga va ser la seva excel·lent solvència defensiva. Tot s’ha ensorrat des del gener. El quadre de Manolo va sumar set porteries a zero en la primera volta amb Dmitrovic com a gran baluard sota pals malgrat la marxa de Joan Garcia. Els blanc-i-blaus van rebre 20 gols en 19 partits (els mateixos que el Barça), un registre que ja han empitjorat en la segona, amb 24 d’encaixats en 10 partits i ni una sola porteria a zero. El Vila-real i l’Atlètic li’n van marcar quatre, el València li’n va endossar tres i clubs de la zona baixa, com Girona, Alabès, Elx, Oviedo, Mallorca i Getafe li’n van ficar dos.

L’inici apoteòsic de Lliga amb la victòria a l’RCDE Stadium davant l’Atlètic segellada amb una remuntada i el gol de Pere Milla en el tram final va tenir continuïtat amb altres èxits a casa contra l’Osasuna i el Mallorca. Donava gust veure el bloc de Manolo, un exemple d’intensitat, energia i encert. L’equip va sumar quatre victòries com a local en les 10 primeres jornades. No n’ha aconseguit cap en les 10 últimes. Va saltar la primera volta amb 19 punts de 30 a Cornellà, ara en suma dos de 15. L’última victòria davant l’afició va arribar el 7 de desembre contra el Rayo. Han passat ja prop de quatre mesos i fins al 26 d’abril, en un duel que sembla decisiu contra el Llevant, no hi haurà cap altra oportunitat per trencar el malefici.

Pot sonar a excusa, però és obvi que un dels factors que han llastat l’Espanyol són els pèssims arbitratges que ha patit. Moltes ensopegades van arribar per errors propis, sobretot en accions mal defensades, però també hi van influir els col·legiats, començant per dos penals molt dubtosos contra el Girona (0-2) en l’inici de la mala ratxa. Després arribaria el robatori a Mestalla (3-2), amb un gol local precedit d’una claríssima falta prèvia reconeguda pel Comitè Tècnic d’Àrbitres, organisme que també va donar la raó als periquitos en el daltabaix a Mallorca (2-1) propiciat per un altre gol il·legal amb falta de Samú Costa sobre Urko. L’última derrota a casa amb un penal no concedit per mans i dos gols anul·lats per fora de jocs mil·limètrics també van enervar un club que ha arribat a consignar fins a 15 errors arbitrals en contra des que es va iniciar l’any.

Amb Ngonge com a únic fitxatge al mercat d’hivern, l’Espanyol va encarar la segona volta amb la convicció que podria mantenir el bon nivell de la primera, però l’equip s’ha anat ensorrat a poc a poc. L’estratègia també ha deixat de donar els seus magnífics fruits i tot el que abans anava de cara s’ha girat en contra. Dmitrovic segueix a un nivell notable, poc se li pot retreure al porter. A darrere, en canvi, el líder Cabrera ha baixat la seva nota, mentre Omar El Hilali sol aparèixer en massa gols per les seves clàssiques badades. Romero, el millor periquito del curs, brilla més en atac que a darrere, mentre el centre del camp, en el qual va brillar Expósito, ha perdut clarividència. Manolo va provant fórmules però la victòria no arriba. A dalt, Pere Milla s’ha apagat i Kike García ha avançat Roberto. El bagatge ofensiu, de tota manera, és correcte. Els disgustos se centren en la rereguarda, mentre la confiança de la cúpula en el tècnic es manté intacta.