Bartomeu nega que ordenés atacar els jugadors a les xarxes

Set dies després de la seva declaració en un jutjat per presumptes irregularitats en la seva gestió i dos dies abans de les eleccions en el FC Barcelona, l’expresident blaugrana Josep Maria Bartomeu va comparèixer ahir una altra vegada davant una jutge de la capital catalana per ser interrogat com a investigat, a petició pròpia, pel cas Barçagate, presumpta administració deslleial en la contractació d’una empresa encarregada de gestionar les informacions en les xarxes socials relacionades amb l’entitat. "Nosaltres no vam ordenar publicar cap missatge en contra de ningú", va dir l’exdirigent a l’abandonar la Ciutat de la Justícia. Així ho va explicar també davant el togat que instrueix aquest procés, iniciat fa més de cinc anys.

Els Mossos d’Esquadra van entregar aquesta setmana un nou informe ampliatori sobre aquest assumpte en el qual detallen les dades trobades al mòbil de Bartomeu, segons les fonts jurídiques consultades per EL PERIÓDICO. En aquest telèfon es van trobar alguns dels informes fets per l’empresa Nicestream. Segons un atestat anterior de la policia, Bartomeu, que va arribar a ser detingut el març del 2021, va conèixer de primera mà els treballs encarregats pel club a aquesta societat per atacar rivals i futbolistes. "El club no va demanar la creació de perfils a les xarxes socials; mai he demanat que s’ataqués ningú", va dir Bartomeu, que va demanar a la jutge tornar a declarar, ja que no s’havia pogut analitzar la seva defensa, exercida per l’advocat José María Fuster Fabra, en relació amb el nou informe dels Mossos d’Esquadra.

L’expresident va explicar que l’entitat va decidir contractar el grup Nicestream arran de la sortida de l’equip de Neymar i també pels comentaris que es feien el 2017 a les xarxes socials, relacionats amb el club a causa del procés. En aquest sentit, va apuntar que el Barça tenia fins aleshores un cert control sobre el que es publicava o difonia en els mitjans de comunicació tradicionals, com es feia arreu del món, però no a les xarxes socials. Aquest va ser el motiu, va remarcar, pel qual es va contractar Nicestream. "Hi havia molta informació llavors i no podíem controlar-ho tot", va admetre.

Opinions negatives

Notícies relacionades

Juan Pablo Mitjans: "El Camp Nou ha perdut elegància respecte al projecte inicial"

L’Elx arriba al Bernabéu entre Guardiola i Mbappé

L’objectiu, va dir Bartomeu, era contrarestar aquestes opinions negatives o que podien perjudicar l’entitat amb altres de positives. "Hi havia moltes empreses que ho podien fer, però no volíem que tinguessin una vinculació amb l’àmbit polític", va afirmar. A través d’aquesta gestió, el FC Barcelona podia decidir l’estratègia que convenia seguir. "Sempre amb missatges positius i en interès del club", va asseverar Bartomeu. La seva mà dreta a l’entitat, Jaume Masferrer, també va explicar que mai van donar instruccions per fer missatges contra ningú, ni per crear perfils falsos.

En tres anys i durant la seva presidència, el Barça va pagar 2,3 milions d’euros a Nicestream "fraccionant factures i contractes" per saltar-se els procediments d’adjudicació i els òrgans de control, segons els investigadors. Per als Mossos, els encàrrecs de gestió de xarxes socials es van utilitzar per a "finalitats i beneficis particulars", en concret, per millorar la imatge pública de Bartomeu de cara a les eleccions presidencials del 2021.