Laporta i Font, a ganivetades

El moment clau del primer debat de les eleccions a la presidència del Barça, organitzat pel Grup Godó, es va produir quan Font, que es notava que tenia preparat aquest atac –consistent en una única frase–, se li va acudir dir-li a Laporta: "Jo no portaré el Barça a la cartera". El president sortint, una mica descol·locat, es va agafar amb força a la cadira. "¿Què vol dir això?", li va contestar al seu oponent. Sense anar més enllà.

Però Jordi Basté, que era qui moderava, va ser brillant al rescatar la qüestió una estona després, quan tant Laporta, al qual no li interessava gaire entrar allà, com Font, que no havia sabut aprofitar el seu moment conscient que podia ficar-se en un embolic de conseqüència judicial, s’havien enredat en l’opereta i els mastegots de fogueig. Ni Font hi va poder incidir més: "Jo no visc del Barça". Ni Laporta va haver d’esforçar-s’hi per defensar-se: "És una mentida que et desacredita per ser president". I tal dia farà un any.

Serveixi l’exemple per entendre per què en el debat es va repetir una vegada i una altra la paraula "mentida". Una expressió utilitzada pels candidats com si aquesta fos l’única manera possible de posicionar-se en un electorat militant i que ja ha descobert que Laporta, l’home del poble, ridiculitza Font anomenant-lo "tecnòcrata d’ordinador", i que Font té ben apresos els punts foscos del laportisme, des de la New Era de Birladeanu –a saber si el soci sap ja qui és aquest senyor moldau que un dia aconsegueix les telecomunicacions, i un altre compra un paquet de seients VIP per salvar la inscripció d’Olmo–, passant per les comissions dels intermediaris fins als acords amb el Congo.

Xavi, amb els tancs

Tampoc va semblar gaire afectat el president sortint per l’entrevista de La Vanguardia en què Xavi Hernández, que ha entrat amb els tancs a la campanya després d’un bon temps a la fresca sense saber gaire què fer, publicita la seva mala relació amb qui va ser carn i ungla (Alejandro Echevarría), i responsabilitza Laporta d’haver vetat el retorn de Messi després del Mundial de Qatar.

Notícies relacionades

Les dones de la Vuelta se citaran al colós de l’Angliru

Un Espanyol sense punteria tampoc pot amb el cuer

En un barcelonisme entregat a Hansi Flick, gran punt d’unió al Camp Nou al ser el que ha canviat l’ànim derrotista en el qual estava clavat el club des dels foscos temps de Bartomeu i el que ha posat en valor els joves de La Masia, la figura de Xavi suma ara d’aquella manera. Més encara quan ell mateix va declarar, en una entrevista a Gerard Romero, que havia sigut Messi qui havia rebutjat tornar a Barcelona perquè veia Miami un destí més adequat per a la seva estabilitat emocional. Ara, Xavi s’ha corregit i ha reformulat la seva veritat.

Però és clar, estem en campanya. La veritat és el de menys.