Xavi Martín: "El repte és que el Barça no depengui sempre d’una heroïcitat"

¿Quin és el balanç que fa del mandat de Laporta?

Laporta va tornar una cosa que el club havia perdut: l’orgull. Venia d’una etapa grisa, amb sensació de decadència institucional i tristesa col·lectiva. La seva tornada va activar emocionalment el barcelonisme: relat, autoestima, confrontació externa, energia. Però hi ha una paradoxa: el mateix lideratge que alimenta il·lusió genera tensió constant.

¿Continuïtat o canvi?

La continuïtat de Laporta significa mantenir un lideratge que és carismàtic, presidencialista i simbòlic. Això mobilitza. Però també és una cosa que polaritza. El canvi implicaria un perfil més gestor. Aquí la pregunta incòmoda és: ¿el soci vol més estabilitat o vol sentir que el club torna a desafiar el món? Perquè el barcelonisme històricament ha preferit l’èpica a la comptabilitat.

¿Li preocupa l’estat econòmic en què està del club?

Sí, però em preocupa més la normalització del risc. El Barça sempre ha sigut un club emocionalment expansiu: fitxatges, ambició, grandesa. El problema és quan aquesta pulsió forma part estructural del model.

¿Ha de tornar Messi al Barça? ¿Quin hauria de ser el seu paper?

Com a jugador, el seu retorn avui tindria més valor emocional que estructural. Com a icona global, la seva vinculació futura és estratègica. Per tant, ¿ha de tornar com a jugador? No necessàriament. ¿Ha de tornar al club? Sens dubte.

Notícies relacionades

Deu anys del VAR, la gran revolució del futbol

Alonso es prepara per patir

¿El soci se sent encara propietari del club?

El Barça és més que un club perquè el soci sent pertinença real. Però quan les decisions es tornen opaques o massa complexes, aquesta sensació es dilueix. Laporta ha reactivat el cor del club. Ara el repte no és guanyar una Lliga més. El repte és que el club no depengui sempre d’una heroïcitat per sobreviure. Perquè el Barça necessita emoció. Però encara més, necessita futur.