Courtois esbufega i Vinícius balla

Les parades del belga van salvar un Madrid que va començar perdent el partit i en el qual la falta de contundència del Benfica a les àrees va ser decisiva. Ara esperen en els vuitens l’Sporting portuguès o el City de Guardiola.

Courtois esbufega i Vinícius balla
3
Es llegeix en minuts
Fermín de la Calle
Fermín de la Calle

Periodista

Especialista en Esports

ver +

No feia olor de napalm el Bernabéu com en altres nits de Champions. Feia olor de por. Durant molts minuts va fer olor de sofre, però finalment el Madrid va certificar el seu pas als vuitens de la Champions amb un triomf en el qual va ser capital Thibaut Courtois. Una vegada més el belga va sostenir els blancs amb les seves parades. La falta de jerarquia a les àrees del Benfica va fer la resta, fins que Vinícius va segellar el pas, on espera l’Sporting portuguès o el City de Guardiola.

És difícil d’explicar, però el Reial Madrid sense Mbappé i Bellingham és un equip més orgànic i menys artificial que presenta un funcionament més natural pels moviments innats dels seus futbolistes, que sense el francès i l’anglès juguen en les seves posicions naturals. Defenses a la defensa, centrecampistes a la medul·lar, Gonzalo de referent a dalt i la banda esquerra aclarida per a Vinícius. Però sense Kylian i sense Jude es converteixen en un equip vulgar amb la pilota. Si a això se suma la indolència defensiva d’una plantilla aburgesada que a sobre més que pressiona, el resultat és d’una inconsistència alarmant. Xabi va acabar sent incòmode per al vestidor perquè exigia massa i el complaent Arbeloa s’ha preocupat més de guanyar-se el favor del vestuari que l’autoritat en el grup. El resultat dels dos tècnics és el mateix, la intrascendència més absoluta.

Mourinho va preparar un partit incòmode a la pissarra des del dinamisme. Va acompanyar Barreiro al mig amb el bon peu d’Aursnes i el treball de Ríos, als quals va sumar la mobilitat de Rafa Silva i Schjelderup per darrere de Pavlidis. Un equip heterodox i pacient que generava avantatges a la banda de Carreras i atacava l’esquena de Trent. Els lusitans mantenien el tempo de partit baix, evitant ser castigats per les transicions d’aquest Madrid mandrós.

El cop va arribar als 13 minuts, quan Pavlidis va guanyar l’esquena a Camavinga i va servir al centre on Courtois va repel·lir miraculosament la rematada en pròpia porteria d’Asencio. No obstant, la pilota va quedar morta i Rafa Silva la va rematar a la xarxa. Xiulets al Bernabéu per a un Madrid de paper que només dos minuts després va aprofitar un error groller al mig d’Aursnes per empatar amb una arribada des de darrere de Tchouameni. El Benfica perdonava a l’àrea de Courtois i regalava en la seva.

A la mitja hora un centre de Vinícius tocat per Gonzalo acabava amb gol d’Arda, però el turc venia de fora de joc. Els lusitans perdien a les àrees tot el que guanyaven fora. En el minut 37, Courtois va salvar un xut que el Benfica ja celebrava. El Madrid s’agafava al seu porter, que en aquestes altures de la temporada és el seu jugador més decisiu i també el que maquilla els resultats de l’equip. Perquè no només es tracta dels gols que evita, també del moment en què ho fa. L’enganyós empat al descans tenia un culpable: Courtois.

Les àrees, la clau

Notícies relacionades

Després del descans, Arbeloa va demanar als seus portar el partit al camp rival, aculant d’inici els lisboetes per davant de Trubin. Però amb Vinícius vigilat i Arda desdibuixat, no acabaven de generar ocasions. Un xut creuat de Trent va ser el més destacat abans de l’hora de partit, moment en què una corda de Rui Silva amb l’exterior va acabar tocant el travesser després de tocar Asencio. Un altre respir d’alleujament del madridisme.

Un inoportú xoc entre Asencio i Camavinga va parar el partit uns minuts. El just per descentrar un Benfica que en una jugada aïllada va quedar malparat. L’ímpetu de Valverde li va permetre recuperar una pilota i assistir Vinícius, que va arrencar amb una prada davant d’ell per batre Trubin i segellar l’eliminatòria amb deu minuts en joc encara. Els lisboetes van malgastar alguna arribada més i van confirmar la seva falta de contundència a les àrees. Els blancs són a vuitens, a sis partits de la final de Budapest. Tot i que han arribat fins aquí entre badalls.