El pitjor del futbol

En el meu últim article a EL PERIÓDICO que vaig escriure enfadat pel que fa al meu equip, el RCD Espanyol, que vaig titular Anem-nos-en de la Lliga, em queixava del cansament que sentia davant la "casualitat" –hi poso cometes ben marcades– que moltes decisions arbitrals anaven sempre en contra nostre. Hi ha un altre equip que ara s’apunta al carro d’aquest Anem-nos-en de la Lliga. Però les lamentacions i els plors sempre eren del RCD Espanyol. Vaja, vaja, vaja.

Curiós que el 2026 disposem de la més gran i millor tecnologia de la història perquè els àrbitres apliquin el reglament d’una manera justa, i em demano per què cada setmana es produeixen jugades i dies després el mateix comitè rectifica i es desdiu del que s’ha jutjat. Això ni és normal, ni natural, ni just.

No hi ha cap col·lectiu amb un criteri tan subjectiu, egoista i canviant com l’arbitral. Per a mi són, de llarg, el pitjor del gremi comptant-hi futbolistes, directius, tècnics, agents, organismes i periodistes. Ens ficarem nosaltres també al sac. Atresoren tant de poder que són capaços d’amagar que durant 17 anys un vicepresident cobrava d’un club. Deveu convenir amb mi que això no solament ho sabia Negreira.

Buscar la humanització

Notícies relacionades

Font aposta per un trident per a la direcció esportiva

L’Atlètic treu un empat en una festa de gols delirant a Bruges

Em deia un amic fa poc: "Sergi, és que els àrbitres són molt dolents". Negatiu. Error. Ni són tan dolents i sí prou hàbils per saber què xiulen, a qui hi xiulen i què han de fer perquè no els toqui ningú el crostó. Fer una roda de premsa abans d’una final de Copa i plorar davant les càmeres creuen que els humanitza. No els veig tan compungits quan no els dona la gana consultar una jugada al VAR. Això sí: depèn de quin equip protesti, de la pressió dels seus jugadors i de com vagi el partit. Un autèntic escàndol de dimensions estratosfèriques.

Llavors, ¿en mans de qui estem? Estic convençut que la mateixa feina la faria més bé un mico amb un xiulet. Sabent que som un mico no acabat, no en tinc cap dubte.