Itàlia es reivindica davant el món

La cerimònia, dissenyada per l’agència Balich Wonder Studio –artífex dels Jocs de Rio 2016 i de la cerimònia de cloenda de Sotxi el 2014–, es va desplegar com una mena de catarsi patriòtica. L’orgull tricolor va dominar en diferents moments, des de la narració en directe del cronista de la RAI fins a les polseres lluminoses led per al públic de l’estadi. Entre efectes especials i una banda sonora eixordadora, l’escenari va acollir a més una desfilada pantagruèlica: es van utilitzar 1.400 vestits i 1.000 objectes, hi va haver més de 500 músics i en total uns 60.000 assistents i 10.000 convidats, entre atletes, patrocinadors i d’altres.

Tribut a Raffaella Carrà

Així també es van festejar les múltiples seus d’aquests "primers Jocs Olímpics difusos", tal com es va anunciar per un megàfon: a més de Milà i Cortina, les principals, també Livigno, Bormio, Anterselva, Predazzo, Val di Fiemme i Verona (on es tancaran els Jocs el 22 de febrer vinent).

Amb tot, el moment més divertit va ser l’acolorit tribut a la recentment finada Raffaella Carrà, i un dels instants més estel·lars va arribar mentre s’hissava la bandera olímpica i sonava l’himne oficial. Va condimentar també la veu de Mariah Carey, que va cantar la italianíssima Nel blu dipinto di blu, i la cantant italiana potser més famosa fora del seu país, Laura Pausini, va interpretar l’himne italià. Va tancar Andrea Bocelli interpretant Nessun dorma, de Turandot, en honor al també finat Luciano Pavarotti (que havia tancat els Jocs Olímpics de Torí 2006 en unes de les seves últimes actuacions públiques). Diversos personatges, de currículums cridaners i reconeguts per la seva dedicació als principis de pau, unitat i solidaritat propis del moviment olímpic, també van desfilar. Entre aquests va figurar Tadatoshi Akiba, exalcalde d’Hiroshima i activista pel desarmament nuclear; Rebeca Andrade, gimnasta brasilera, campiona olímpica el 2021 i el 2024 i defensora dels drets de les dones, i també Cindy Ngamba, primera integrant de l’equip olímpic de refugiats a aconseguir una medalla. Una curiositat va ser la presència dels Emirats Àrabs, país que mai abans havia participat en uns Jocs.

Notícies relacionades

El Barça s’alleuja i talla la mala ratxa amb un triomf a Vitòria (91-97)

"Jesús, marit i ‘quarterback’"

L’escenografia també va trencar amb la tradició al presentar, per primera vegada, dos peveters simultanis: un a l’Arc della Pace de Milà i un altre a la Piazza Dibona de Cortina d’Ampezzo. Tots dos cremaran a l’uníson fins a la clausura del 22 de febrer.

El disseny del peveter milanès va ser una altra exhibició d’orgull italià: la flama es va col·locar a l’interior d’un recipient de vidre i metall envoltat d’una estructura d’alumini aeronàutic que s’anirà obrint i tancant (entre 3,1 i 4,5 metres de diàmetre), inspirada en els "nodes" del geni florentí Leonardo da Vinci. Un altre recordatori de l’enginy renaixentista italià abocat a l’avantguarda tecnològica, un leitmotiv que va planar durant tota la cita.