El Barça rebutja la prepotència

Hansi Flick, en aquest mateix escenari i amb l’accés a les semifinals en joc, va mesurar l’Albacete amb la mateixa vara que a qualsevol. A banda de l’ingrés d’Araujo, que comença a deixar enrere els dimonis, o del desconcertant Cancelo, va carregar l’equip de titulars. Fins i tot va recórrer a la seva peça més preuada, un Lamine que va correspondre tant al seu capatàs com als seus companys per obrir la porta al triomf. Els equips guanyadors no poden especular mai. Tampoc al Carlos Belmonte, on el Barça va creure que podia pesar figues almenys l’últim revolt i va estar a punt d’endur-se un disgust.

Va poder sentir orgull Flick per l’acció que va propiciar el 0-1, quan el dificultós primer acte ja es desmaiava, i amb l’Albacete insinuant que allò se li podia fer llarg. De Jong i Rashford, un dimarts al caient de les deu del vespre i en un estadi on juga el dotzè classificat de Segona, van pressionar com si s’hagués d’acabar el món. Entre tots dos van recuperar la pilota i el neerlandès, per increïble que sembli, cada vegada més solt en els voltants de l’àrea, va oferir la pilota a Lamine perquè fos ell que culminés a la seva manera. És a dir, enroscant la pilota al racó on els porters no acostumen a arribar.

L’episodi especial va tenir rellevància per a Rashford. Flick venia de llançar-li una d’aquelles advertències que, pronunciades al púlpit mediàtic, només admeten dues respostes: o l’assenyalat s’emprenya o reacciona d’una vegada. El tècnic va voler dir que tant li feia que el davanter anglès marqués més o menys gols (n’amuntega deu, no són pas pocs). El que no podia admetre és que no explotés les seves extraordinàries condicions. Flick, llavors, va fer la seva part. Lesionat Raphinha, li va concedir la titularitat. I Rashford, que es va despertar fallant dues ocasions clamoroses, en comptes de maleir la seva mala sort i arrelar en el no-res, va continuar intentant-ho. Flick aplaudia tancat al seu abric.

No va tenir motius el tècnic alemany per fer el mateix amb Cancelo. La seva arribada en aquest mercat hivernal no té gaire sentit esportiu. Allò de la polivalència no convenç gaire. Davant l’Albacete, Flick en va tenir prou alineant-lo 45 minuts. El portuguès va jugar de lateral dret. No va barrejar amb Lamine; va clavar una puntada de peu sense sentit a un rival que li va valdre l’amonestació al quart d’hora; i es va deslliurar que l’àrbitre l’expulsés abans de l’entreacte per una trepitjada.

Cancelo, substituït

Notícies relacionades

Lindsey Vonn desafia el malmès genoll als Jocs Olímpics

Laporta dimitirà dilluns per optar a la reelecció

Flick no estava disposat a arriscar. Desconfiava d’aquesta parella d’atacants –Medina i Puertas– que animava l’Albacete. Rabent, es va treure de sobre Cancelo i no va agitar l’equip gaire més fins a veure que Araujo aclaria l’assumpte en la seva feliç tornada a la titularitat. L’uruguaià, que comença a deixar enrere el núvol després de l’expulsió a Londres, va rebre les abraçades d’aquests companys que tant el comprenen després de marcar de cap.

Amb el camí de les semifinals obert va ser el moment de relaxar-se. Mal assumpte davant un creient Albacete. Bernal havia acusat la rapidesa amb què sembla obligat a demostrar tantes coses. El va substituir Casadó, a qui la cara d’il·lusió no li canvia amb xancletes o amb les botes posades. Fermín, que havia sortit a celebrar el gol de Lamine Yamal des del banc, va tenir una estona, com Ferran. Lewandowski es va asseure per veure el capvespre perquè el temps no s’atura. I a l’Albacete, un gran adversari que va voler somiar amb un cop de cap de Moreno i un gol anul·lat a Ferran, el va despertar Gerard Martín traient una pilota de sota els pals. No sobra ningú en aquest Barça que tot ho vol.