Alcaraz és una trituradora de rècords

En la seva abraçada final amb Novak Djokovic al centre de la Rod Laver de Melbourne es va redactar més història que en els llibres de tennis que es puguin escriure. La seva última final davant Carlos Alcaraz havia sigut la dels Jocs Olímpics de París, aquella en la qual el serbi va reivindicar el seu dret a fer la carrera més perfecta que mai ha vist aquest esport amb un or olímpic, l’únic trofeu que faltava en el seu palmarès. Aquest diumenge, en l’estiu austral, Nole va entregar definitivament la seva torxa a Alcaraz: no només és seu el futur, també ho és ja el present.

Dels 38 anys i 255 dies de Djokovic als 22 anys i 272 dies d’Alcaraz. Del segon tennista de més edat a jugar una final d’un Grand Slam en l’era Open (a partir de 1968), després de Ken Rosewall, al més jove en… tantes coses. En cada gran victòria del murcià, 25 títols porta ja, hi ha un nou rècord de precocitat fet miques, una nova línia en negreta als llibres d’història del tennis.

Alcaraz ha entrat en l’exclusivíssim club de tennistes que han clavat una pica a les quatre grans ciutats d’aquest esport: Nova York, París, Londres i Melbourne. Únicament vuit homes ho havien aconseguit fins ara en la centenària història del tennis. En l’últim mig segle, la llista quedava acotada a Andre Agassi i a l’anomenat Big Three: Djokovic, Rafa Nadal i Roger Federer.

De tots ells, Alcaraz es converteix en l’home que ho ha aconseguit a una edat més primerenca. El rècord fins ara en possessió de Nadal, amb 24 anys i 101 dies quan va conquerir el seu primer Open dels EUA el 2010, queda polvoritzat en gairebé dos anys. Djokovic no ho va aconseguir fins superats els 29 anys.

Alcaraz ja és també el tennista més jove a guanyar set Grand Slams. En aquest cas, qui entrega el tron és l’icònic Björn Borg, que va arribar a aquesta xifra després de guanyar el Roland Garros de 1979 amb 23 anys i 4 dies. A l’edat del murcià, Nadal n’havia guanyat sis, Federer dos i Djokovic tan sols el primer dels 24 que figuren en el seu palmarès, el més voluminós de tots els temps.

A més dels ja citats, només Pete Sampras, Ivan Lendl i Jimmy Connors poden presumir d’haver guanyat més grans que el prodigi espanyol en l’era Open al llarg de les seves respectives carreres. Alcaraz s’ubica ja en la novena posició del rànquing des de 1968, empatat amb Mats Wilander i John McEnroe.

El descomunal índex de victòries d’Alcaraz en finals de Grand Slam resulta inabastable per a qualsevol altre tennista. Només n’ha perdut una de les vuit que ha disputat (Wimbledon 2025, contra Sinner), un monstruós 87,5%, i el següent en la llista entre els que n’han jugat almenys vuit és Sampras, amb un balanç de 14-4 (77,78%). Si perdés la pròxima final, Alcaraz encara seguiria liderat aquesta estadística.

Esperant els millors anys

Després d’aquest Open d’Austràlia, el geni d’El Palmar es referma també com el cinquè tennista amb més percentatge de victòries al llarg de la seva carrera, amb un 81,21%, a dos punts de distància del líder Djokovic i fregant ja el registre de Federer, quan en bona lògica els seus millors anys i la seva maduresa tennística estan encara per arribar.

Notícies relacionades

Aquell gol de Lamine

"El meu equip ha sigut fonamental"

Alcaraz escala també fins a la quarta posició de jugadors que han arribat a aconseguir un major nombre de punts en la classificació ATP. Els 13.650 punts que aquest dilluns figuraran en el seu marcador superen el millor registre històric d’Andy Murray (12.685), tot i que es queden encara lluny del zenit del Big Three. L’exigència física actual del circuit, amb tornejos cada vegada més llargs, fa difícil pensar que pugui arribar als 16.950 que va sumar Djokovic el 2016, després de guanyar quatre Grand Slam consecutius, sis dels nou Masters 1000 i ser finalista de dos més.

Té, això sí, tot un any per davant per perseguir una gesta com aquesta. Entre els seus reptes figuren conquerir el Canadà, Shanghai i París, els tres únics Masters 1000 que encara no ha guanyat, a més de les ATP Finals, la Copa Davis i, ja a llarg termini, l’or olímpic.