Alcaraz, Djokovic i una final per a la història a Austràlia

El camí de la final dels dos jugadors és memorable. Serà recordat durant anys. Primer, el de Carlos Alcaraz, que va haver de vèncer Alexander Zverev i el seu propi cos, enrampat i nauseabund. El tercer partit més llarg de la història de l’Open d’Austràlia (5 hores i 27 minuts). Un passing que ja està patentat per l’espanyol li permetrà lluitar aquest matí (hora catalana) pel títol a Melbourne.

Fins i tot més emotiva va ser la victòria de Novak Djokovic. Poca gent li donava tan sols l’oportunitat de guanyar un set a Sinner. Feia més de dos anys que no ho aconseguia i es plantava a les semifinals després de donar una mala imatge contra Lorenzo Musetti. Però, mai, mai s’ha de donar per vençut el millor tennista de la història. Ho ha demostrat tantes vegades que és un cicle repetitiu.

El balcànic va firmar un partit perfecte, tenint en compte que al maig farà 39 anys. Contra un Sinner descol·locat, superat per la tàctica d’un jugador d’una altra generació, però que entén el tennis millor que ningú. Per sobre del 80% en els primers serveis i exhibint una dreta de museu. Les llàgrimes de Carlos Herrera dimensionaven la gesta de Nole.

Tant Alcaraz com Djokovic poden aconseguir una cosa històrica, a més del mateix trofeu. L’espanyol, ser el tennista més jove a guanyar els quatre Grand Slams, mentre que el serbi seria el primer a assolir els 25 grans. Gestes a què només aspiren les llegendes. Dos tennistes que volen deixar empremta als llibres.

El precedent del 2025

"Cada vegada que juguem una final de Grand Slam hi ha molt en joc. No és diferent de qualsevol altre gran partit en la meva carrera com a tennista. La meva preparació serà l’adequada. Vaig guanyar Alcaraz l’any passat aquí, també en un partit que va ser molt dur. Veurem com arribem de frescos ara tots dos, perquè ell també va tenir un partit exigent contra Zverev i pot pagar-ho. És cert que té 15 o 16 anys menys que jo. Biològicament crec que li serà més fàcil recuperar-se que no pas a mi, però no puc queixar-me de res havent arribat fins aquí a la meva edat", va assegurar Djokovic.

"Sé que em llevaré encarcarat després de la semifinal contra Zverez, això és evident. No ho puc amagar. Però farem tot el que podrem. El cos recorda, sí, i nosaltres també en traiem coses positives: com s’ha d’arribar al partit, què he de fer, com he de gestionar els nervis i el cansament acumulat... Miraré de jugar més alliberat, més fluid, més al meu estil", reconeixia el murcià.

Notícies relacionades

La felicitat de Flick: Lamine, Lewandowski i Raphinha es reconnecten

Josué Canales, atleta: «He tocat fang i he après a perdonar-me, a no ser injust amb mi mateix»

Alcaraz i Djokovic ja es van veure les cares a Austràlia fa un any i el serbi en va sortir victoriós, en una exhibició tàctica molt semblant a la de les semifinals d’aquest any contra Sinner. Ara, amb un any més de trajectòria i experiència, es tornen a trobar. Cada un amb el seu somni. Cinc victòries per a Nole i quatre per a Alcaraz fins ara. El desè partit entre dos tennistes de deu dictarà sentència i inscriurà en la història del tennis el guanyador.

Rafa Nadal, mentrestant, va arribar a Melbourne per presenciar la final entre el seu enemic íntim, Nole, i el seu successor, Alcaraz. "No em sorprèn, això de Djokovic: és un gran exemple per a tothom i me n’alegraré si guanya. Honestament, tinc sentiments oposats perquè la meva història amb el Novak és espectacular. Vam competir al màxim nivell durant anys i li desitjo el millor. Sincerament, si guanyés, me n’alegraria molt per ell. Però, d’altra banda, el Carlos és el meu compatriota i hem compartit coses importants en els Jocs Olímpics. He de recolzar-lo a ell. Tot i que per a mi no serà cap tragèdia passi el que passi", va assenyalar el manacorí.