L’animació entra en campanya

Les penyes van sol·licitar un diàleg, van demanar que no es culpabilitzés tot el moviment per improperis aïllats que podien haver procedit de qualsevol part del camp. Res. El club es va tancar en banda. Els col·lectius van protestar amb pancartes abans d’algun partit. Ho van fer també amb el joc en marxa, secundats per una part dels socis. El càntic "Volem la grada d’animació" es va perpetuar amb diverses espurnes en cada partit. No va ser mai un clamor, però prou audible per incomodar.

No es va apaivagar quan Maria Elena Fort, la portaveu de la directiva i vicepresidenta institucional, va anunciar la creació de la grada gol 1957 –així la va anomenar– al fons sud del reformat Camp Nou. Les 1.247 localitats serien ocupades per seguidors joves i entusiastes. Però els crits van persistir. Fins que Joan Laporta va anunciar el 15 de març com a data de les eleccions presidencials: només uns dies després el club es va posar finalment en contacte amb les penyes per tancar una reunió. Un gir copernicà en l’actitud respecte a uns grups que havien sigut criminalitzats.

Reunió conciliadora

Va ser com si Laporta i el seu equip s’adonessin que el conflicte social li podia restar suports en la reelecció. A Montjuïc o el Camp Nou no s’ha protestat pels terminis incomplerts en la reforma de l’estadi, per l’economia encallada, per la caòtica inscripció de Dani Olmo, les comissions misterioses o els avals d’un proveïdor a un compte dels directius. Amb l’equip de Hansi Flick seduint i creant identificació, la veu s’ha alçat només en defensa de la grada d’animació, un invent de la junta de Josep Maria Bartomeu.

La reunió, segons alguns dels presents, va ser conciliadora i amb disposició a girar full. De la taula n’ha desaparegut la idea de la composició merament juvenil i les multes. I de la interlocució amb el club n’ha sigut esborrada Maria Elena Fort. A les quatre penyes -Almogàvers, Nostra Ensenya, Front 532 i Supporters Barça– les havia ofeses tractant-les com si fossin uns Boixos Nois, gent difícil i amenaçadora. En el seu lloc qui van acabar compareixent van ser Enric Bosch, un veterà executiu de l’àrea social amb Laporta, i Alejandro Echevarría, el president a l’ombra. Si hi figurava Echevarría, s’entenia que l’interès intern per resoldre el conflicte era i és elevat. Supervisa el diàleg el directiu Josep-Ignasi Macià.

Totes dues parts han acordat després de la primera trobada avançar amb la màxima discreció. A Laporta li interessa sufocar qualsevol protesta abans de passar pel plebiscit de les urnes. Als animosos penyistes els convé abaixar el foc de la caldera i fumar la pipa de la pau amb el favorit per guanyar les eleccions. Tot i així, el "Volem la grada d’animació" encara s’ha sentit en els dos últims partits a casa, tot i que d’una manera tènue.

Els penyistes s’estimen més ara no denunciar el que sembla una evidència: que l’acostament té aroma de decisió electoralista. El pragmatisme aconsella deixar-se acariciar pel nou tarannà que emana del club, sense una Fort, que no va voler atendre aquest diari, a qui es va escapar en una reunió amb socis joves que des d’un principi la junta volia posar fi a la grada d’animació. Només necessitaven una excusa. En va transcendir un àudio. A la causa dels penyistes no hi va ajudar que un dia coregessin "Xavi sí, Laporta no" i "Barça sí, Laporta no".

Creure o no creure

Un dels presents en la trobada amb el club va explicar a aquest diari que esperen tancar un acord abans de les eleccions. Per si de cas. I la seva sensació és que els dirigents s’han adonat que estructurar un sector d’animació no és tan fàcil i crear l’espurna que impregni tot l’estadi amb un càntic cohesionat requereix una "certa professionalització". La seva implementació s’hauria de produir quan s’obri el gol nord.

Notícies relacionades

Berta Castells: "No vaig anar als EUA perquè creia que podia fer el mateix aquí que allà"

Rybakina es venja de Sabalenka en la final femenina

El que no volen dir ara els membres de la grada d’animació ho verbalitzen veus opositores amb el seu propi interès. "El moviment recent del club el veig tàctic i electoral, però no perquè hi creguin. N’han donat proves sobrades", comenta Carles Ordiales, responsable de l’àrea social de Nosaltres, la plataforma de Víctor Font.

Més contundent és Xavier Vilajoana, aspirant al tron del Camp Nou. "Crec que la relació amb els socis no pot ser transaccional. S’ha de basar en la generositat i la complicitat. Laporta ha pervertit aquest vincle, i és evident que si ara s’ha reunit amb la grada d’animació és perquè té eleccions a la vista i els necessita. Quan deixi de necessitar-los, incomplirà tot el que els ha promès. I no és una opinió; és una descripció de la seva manera de fer: fa promeses que després no compleix. I d’això se’n diu ser un mentider".