Ansu Fati aterra al Bernabéu a la recerca de redempció: «Quan està sa, guanya partits»

Ansu Fati va ser Lamine Yamal abans que Lamine Yamal. Ansu Fati va ser un projecte de Leo Messi (fins i tot va heretar el seu ‘10’) quan a l’argentí ja se li intuïa el crepuscle. Ansu Fati, avui, només mira de ser Ansu Fati. Abans encara, de descobrir qui serà en el món del futbol, encara amb 23 anys, tota una carrera esportiva al davant, mirant d’esquivar la penombra que envolta aquells joves cracs que passen a la història com joguines trencades.

Al Principat desenvolupa aquesta temporada aquest procés d’autodescobriment. Un exili francomonegasc que la Champions posa en pausa aquest dimarts (21.00 hores), amb la seva tornada a Espanya, al Santiago Bernabéu, per enfrontar-se amb el Reial Madrid, el rival més recurrent de la seva carrera. Ha jugat el clàssic 10 vegades, amb tres victòries (una de les quals a Chamartín) i dos gols.

Els números d’Ansu Fati al Mònaco

¿I com li va a Ansu Fati a Mònaco? És difícil donar una resposta ràpida i rodona a la pregunta. En un equip en crisi, novè en la Ligue 1, Ansu ha respost amb gols quan ha jugat. El problema, més que recurrent en la seva atropellada carrera, és que els problemes físics no li han permès tenir regularitat. Una vegada més.

El seu full de serveis mostra que suma 7 gols en els 15 partits en què ha participat. Està a un sol gol de la segona millor temporada de la seva carrera (la del seu debut al Barça, la 2019-20) i a quatre de la seva plusmarca personal, en la campanya 2022-23. Segons dades de Flashscore, és el segon jugador de les cinc grans Lliga amb millor ràtio de gols per minuts jugats. Només Harry Kane el supera. El tercer en la llista és Robert Lewandowski.

17 lesions en set temporades

Ansu, de fet, arriba al Bernabéu després d’haver marcat en l’últim partit de lliga, en la derrota de divendres passat (1-3) contra el Lorient. Va ser el partit de la seva reaparició, després d’un mes i mig de baixa per una lesió a la cuixa. Segons el registre que fa el portal Transfermarkt, va ser la dissetena lesió dels seus sis anys i mig de carrera al màxim nivell. Malalties que, en total, li han fet perdre’s 139 partits i l’han mantingut 734 dies de baixa, exactament dos anys complets. Una barbaritat.

I aquest registre no té en compte l’estranya situació que va viure el noi a l’estiu. La seva cessió al Mònaco es va fer oficial l’1 de juliol, però no va disputar ni un sol minut, ni tan sols en amistosos de pretemporada, fins al 18 de setembre. Una inactivitat que qui era llavors el seu entrenador, Adi Hütter, destituït a l’octubre, va atribuir a la necessitat que arribés a un to físic òptim, després d’un any de molt poca participació a les ordres de Hansi Flick, tot just 300 minuts.

Sis gols en cinc partits

La recepta, sens cap dubte, va funcionar. Ansu va marcar sis gols en els seus cinc primers partits amb el Mònaco, malgrat que només va ser titular en dos. En tres setmanes, el davanter hispanoguineà ja havia arribat a la tercera temporada més golejadora de la seva carrera. Just després, amb l’acomiadament de Hütter al càrrec i l’arribada de Sébastien Pocognoli,la seva estrella es va apagar.

Notícies relacionades

L’obsessió de Ducati: renovar Marc Márquez per dos anys més (2027 i 2028)

La condemna eterna de Brahim i l’enfonsament del Marroc

«Quan està sa, guanya partits», va dir d’ell el seu actual entrenador setmanes després d’arribar al càrrec. Ahir a Madrid, abans de l’entrenament del seu equip al Bernabéu, va aclarir que «mai» ha tingut «problemes amb ell» i que «no és un noi difícil de portar». Apel·lava, segurament, a un episodi en el qual va mostrar el seu enuig per una substitució. Res a veure, en un paral·lelisme que ve a tomb donat l’escenari, amb la insolència de Vinícius a Xabi Alonso en l’últim clàssic de lliga.

«Ara ha tornat i mentalment està molt bé, perquè físicament també ho està. Pot ser un jugador molt bo si està preparat físicament. Si les bones actuacions, tant individuals com col·lectives, arriben... tot depèn d’ell», va aprofundir el seu entrenador, abans d’un partit en què, segurament, començarà a la banqueta, ja que només ha jugat 15 minuts en els dos últims mesos. Un dia propici, pel rival i l’escenari, perquè Ansu Fati s’endinsi en el camí de la seva redempció.