Londres, el reinici perfecte que va crear Flick

"Aquests partits no es guanyen amb els noms sinó amb mentalitat i amb actitud". I Flick, que es va prendre molt seriosament la Copa, abans fins i tot de l’Albacetazo que va despullar Arbeloa en la seva estrena, ja està al mateix nivell estadístic que Guardiola o Luis Enrique. Va encadenar contra el Racing la seva 11a victòria consecutiva, encara lluny dels 18 triomfs que va encadenar Rijkaard en la temporada que va portar els blaugranes a la seva segona Champions, aixecada a París (2006).

És curiosa, a més, aquesta dada. Cada Barça que ha arribat en una mateixa temporada a les 11 victòries ha acabat fent un petó a l’orelluda, com ja li va passar a Pep a Roma (2009) o a Lucho (2015). I Hansi vol traçar el mateix camí que el pugui portar fins a la pròxima final europea de Budapest.

Tot va néixer en el "reinici", com ho va definir Ferran Torres, creat a Londres. Des d’aquell 25 de novembre, i després del 3-0 encaixat contra el Chelsea, el grup va entendre que s’acostava a un escenari perillós, encara sacsejats per aquelles paraules de Flick –"els egos maten l’èxit"– pronunciades després d’un sofert empat a Vallecas amb el Rayo (1-1). Des de Stamford Brige, on es va sentir la promesa de Hansi que es veuria un Barça millor, s’ha pujat en un coet que li ha permès recuperar nou punts al Madrid a la Lliga (estava a 5 per sota després de la derrota en el clàssic i ara viu quatre per sobre), guanyar el primer títol, la Supercopa d’Espanya, seguir a la Copa (ja està a quarts), i aspira a ficar-se entre els vuit primers de la Champions.

"Hi ha un reinici dins de l’equip després de la derrota a Londres", va confessar Ferran. "Ens hem unit moltíssim més. I el míster ens ha unit encara més si és possible", va explicar el davanter. Res s’entendria sense la gestió de Flick.

El millor guardià

Però en el camí no només ha aconseguit excel·lents resultats (11 partits, 11 victòries, 31 gols a favor, només vuit en contra i sis partits amb la porteria a zero) sinó que ha anat afegint registres al seu Barça. Té un porter indiscutible, que li serveix també per a la Copa perquè Flick no vol regalar ni un sol títol.

Té Joan Garcia, que en els cinc últims xocs només ha rebut dos gols (els del Madrid a la final de la Supercopa), capaç de deixar parades prodigioses obtenint un percentatge d’encert que s’acosta al 92%. I són quatre partits sense haver d’ajupir-se per recollir la pilota de la seva xarxa, totes lluny del Camp Nou: Vila-real, Espanyol, Athletic i Santander.

Notícies relacionades

Un Barça a qui l’NBA intenta seduir pateix a Burgos

Del punxot al taló

El Barça ha canviat radicalment la seva porteria i el seu nou titular. Tot en tot just cinc mesos, modificant de manera radical l’origen i final del seu grup. No hi ha espai per a Ter Stegen, que sí que va tenir alguna esperança després de reaparèixer en l’estrena copera a Guadalajara, però conscient de la seva realitat després de ser suplent contra el Racing, cosa que l’acosta al Girona.

Alterada, i per sempre, la jerarquia a la porteria, Flick també ha modificat l’estructura de l’atac, on la suplència de Lewandowski ha deixat de ser notícia. Ferran Torres no només és el nou titular sinó que se sent titular, avalat pels números. Ja suma 15 gols en totes les competicions, i és el màxim realitzador del Barça, en 26 partits. "Estic preparat per ser titular en aquest equip, ho estic demostrant al camp", va afirmar sense cap gram d’arrogància en el seu missatge després de firmar el 0-1 coper estrenant amb orgull la capitania que li va entregar Flick a El Sardinero. Els fets i els seus números parlen per ell.