El porter que va dir que no al Barça

El Barça només ha perdut tres dels últims 44 partits contra el Racing, però Santander no oblidarà mai les tres alegries: 5-0, 4-0 i 3-0. "Aquí hi ha moltes ganes de tornar a viure dies així, de viure dies de Primera. És el lloc natural del Racing. S’ha passat un desert durant molts anys perquè fins i tot va arribar un moment que semblava que el club podia desaparèixer, però en els últims anys les coses van bé i hi ha molta il·lusió", diu José Ceballos (Pámanes, Cantàbria, 1968), llegenda verd-i-blanca i jugador que més cops ha defensat la samarreta del club. El Racing, que avui juga amb el Barça en els vuitens de la Copa del Rei, és el 16è equip de la classificació històrica de Primera i l’actual líder de Segona.

Ceballos va arribar fins als 460 partits amb el Racing: 459 més dels que podia somiar quan era un nen que agafava l’autobús per anar a l’estadi amb el seu germà, fills de família ramadera. "En aquells anys la majoria de la gent de Cantàbria tenia vaques o treballava a la mineria", recorda amb nostàlgia. Continua en el club com a coordinador dels entrenadors de porters de la base. En el rànquing de jugadors amb més dies de verd-i-blanc el segueix Quique Setién (369), un altre mite del Racing i exentrenador del Barça.

Són dos dels artífexs de l’ascens a Primera de 1993, després de superar l’Espanyol en la promoció i del que per a molts és i serà el millor partit de la història del Racing: el 5-0 del dissabte 11 de febrer de 1995 contra el Barça de Johan Cruyff, un Dream Team terminal que ja només encadenava malsons. "Va ser històric", apunta.

El pal de Cruyff

El Barça va jugar amb Busquets; Eusebio, Ferrer, Abelardo; Amor, Guardiola, José Mari, Hagi; Stoichkov, Bakero i Korneyev. Esteban Torre, el pare de Pablo Torre, i Setién van marcar els dos primers gols. El Barça va lamentar una mà molt clara de Setién dins de l’àrea i una expulsió molt rigorosa de Ferrer. Després es va desfermar la tragèdia. Jesús Merino va fer la sentència i Dmitri Radchenko va arrodonir la nit amb la complicitat de Carlos Busquets: primer li va regalar el 4-0 amb un error imperdonable i al minut 89 se’n va anar expulsat després de fer penal. Radchenko va clavar el 5-0 enganyant Angoy. El Barça anava enfilant punts finals: un mes abans havia caigut per 5-0 al Bernabéu.

Encara a El Sardinero, Cruyff va afirmar: "Aquí n’hi ha molts que s’amaguen i no es pot estar sempre rient", però va recórrer a la seva llibreta per matisar que "tant és perdre per 1-0 com per 5-0". No li va semblar igual, però, a Joan Gaspart, vicepresident blaugrana: "Estic avergonyit. És un resultat inadmissible".

Notícies relacionades

El Madrid toca fons amb Arbeloa

El Racing amenaça el Barça en una eliminatòria entre líders

Just sis anys després, l’11 de febrer del 2001, va arribar el 4-0, de nou amb Ceballos a la porteria. El Racing es presentava al partit cuer i de fet acabaria el curs a Segona, però va caricaturitzar l’equip de Llorenç Serra Ferrer. El 3-0 va ser el 4 de gener del 2004, ja amb Frank Rijkaard a la banqueta i amb Rüstü a la porteria blaugrana. Ceballos s’havia retirat després de 14 temporades.

L’últim partit entre aquests dos equips va ser el 2012: un 0-2 amb doblet de Messi. Ceballos recorda molts viatges d’anada i tornada a Barcelona i a tants altres punts de la geografia espanyola només amb cotxe, per la por que li feien els avions. "No he tornat a agafar un avió des que em vaig retirar. Em feien pànic". També confessa que hauria pogut fitxar pel Barça. "Alguna cosa hi va haver... L’any 94 o 95", reconeix amb un mig somriure. Li va arribar una oferta blaugrana, però la va desestimar sense arribar a saber de quines quantitats es tractava. "Estava molt còmode a casa meva i no vaig veure necessari fitxar pel Barça. Em vaig quedar a Santander tan tranquil, tan feliç i tan content".