Ancelotti i Xabi, ‘trofeus’ de Flick

En sis mesos, l’antiguitat, simbolitzada en la figura paternal de Carlo Ancelotti, i la modernitat, o això creia Florentino que li havia de portar Xabi Alonso, han sigut devorades per aquest alemany que no juga les finals sinó que les guanya. Per aquest Hansi, cada vegada més mediterrani, que s’ha carregat dues llegendes del madridisme, lliurat ara, de nou, al soldat més fidel de José Mourinho: Álvaro Arbeloa.

Un tècnic sense experiència en l’elit, que ve de perdre aquest cap de setmana passat amb el Castella al camp de l’Arenas Club de Getxo (4-1). El filial blanc va cinquè en el grup primer de la Primera Federació, situat a 13 punts del líder, el Tenerife.

Un grup hegemònic

Però Flick, i la seva obra, té tanta influència que trasbalsa el madridisme, incapaç com és de trobar-li un antídot fiable. No hi ha manera. El seu Barça, al qual va tornar l’autoestima i la competitivitat, al temps de dotar-lo d’una identitat volcànicament ofensiva, és indesxifrable per a ells. Va arribar el maig del 2024 per una decisió personal de Joan Laporta, que el va voler portar abans al Camp Nou, però no va poder perquè exercia llavors de seleccionador alemany. Va arribar Flick i, de sobte, aquest Barça pessimista i desestructurat que va llegar Xavi, que no va veure al vestidor el potencial que sí que va detectar el seu successor, es va transformar en un grup contagiosament vitalista que es va apropiar de l’hegemonia del futbol espanyol.

Florentino va creure que Xabi Alonso, que venia de guanyar la Bundesliga, la Copa i la Supercopa d’Alemanya amb el Bayer Leverkusen, tindria aquest efecte immediat, i de manera idèntica, al Bernabéu. Però aviat es va adonar que de Hansi només n’hi ha un. I al camí, l’alemany va anar traçant una trajectòria espectacular prenent al Madrid tots els títols possibles a Espanya: ja en suma quatre de quatre el Barça. I ho va fer, a més, despullant el luxós projecte de Mbappé, que no ha besat ni un sol trofeu des que es va vestir de blanc.

La metxa de Vinícius

No solament li ha pres dues Supercopes, una Lliga i una Copa del Rei sinó que l’ha empetitit de tal manera que el Madrid ja no sap on és. Flick, sí. Sis clàssics ha lliurat en un any i mig i cinc porten la signatura de la victòria blaugrana. I en l’única derrota, el 2-1 a la Lliga del Bernabéu, no va penalitzar el tècnic del Barça perquè Vinícius va encendre la metxa de l’acomiadament de Xabi Alonso quan, al ser substituït, va marxar fent escarafalls i renegant mentre l’entrenador i tot el Bernabéu assistien atònits al vergonyós espectacle. Va ser el principi del final de Xabi, a qui ni va recordar el jugador quan al cap de dos dies va demanar disculpes als companys i al club en una carta.

Notícies relacionades

L’espartà de Mourinho que es relaciona molt bé amb la llotja

Xabi Alonso s’atipa de Florentino

L’acomiadament d’Ancelotti va ser, curiosament, a càmera lenta. La sentència va arribar després del 5-2 (gener del 2025) a la Supercopa, després certificada per la final de La Cartuja (3-2) i l’adeu a la Lliga a Montjuïc (4-3). Però des de l’Aràbia, el tècnic italià sabia que havia començat el compte enrere. I en el cas d’Alonso ha sigut molt més immediat perquè aquest 3-2 a Jidda ha certificat que el poder de Flick va més enllà del Camp Nou. Les seves xifres, tan eloqüents, no són pas l’únic que transcendeixen. És el que ha fet i el temps rècord en què ho ha fet. Però com Hansi no n’hi ha cap altre. Ancelotti i Xabi Alonso són les seves altres víctimes.

Mentrestant la Supercopa de l’Aràbia Saudita ja ha sentenciat dos entrenadors. El primer, Ernesto Valverde, que Josep Maria Bartomeu va destituir després de caure a la semifinal davant l’Atlètic. I ara li ha tocat al de Tolosa.