La cort de De la Fuente

No portem ni una setmana d’aquest 2026 i ja tenim un conflicte en el si de la selecció espanyola. Em corregeixo: el conflicte el vivim en l’entorn perquè a l’interior, les coses estan molt clares. Luis de la Fuente no té dubtes. El seu porter titular, tot i que estigui en el seu pitjor moment, és Unai Simon. El segon, David Raya (que està a un nivell extraordinari) i el tercer, avui, Remiro. Vet aquí que fa un parell d’anys que Joan Garcia ha aixecat el braç, la mà i tot el seu ésser i s’ha col·locat en el nivell més alt dels porters del món. Va salvar l’Espanyol dia sí, dia també, i des que va arribar al Barça, en què el nivell d’exigència és més alt tot i que li arribin menys pilotes a la porteria, ha demostrat que és el millor.

Notícies relacionades

La fortuna somriu Sainz i Roma pateix una penalització

Flick fa brillar el Barça

Doncs el seleccionador els mèrits se’ls passa olímpicament. Els que el coneixen bé asseguren que la seva llista de convocats per al Mundial –amb un parell o tres de noms que poden ballar– la té feta des de desembre. I en aquesta llista, Joan Garcia ni hi és ni se l’espera, amb un paper preponderant. El xaval, que ha demostrat una intel·ligència emocional i una bondat fora de dubtes, tan sols ha dit que si el criden hi anirà encantat. Doncs serà que potser li donen el caramel de ser en la llista de la Finalíssima, però la titularitat, gairebé impossible. De la Fuente té la seva gent, i sembla que li és exactament igual la meritocràcia.

Unai Simon és inamovible. I, és clar, una veu la seva actuació en la semifinal de la Supercopa i li plouen les crítiques. En paral·lel, assisteix a una actuació memorable –una més– de David Raya fa un parell de setmanes contra el Brighton, com ja ens té acostumats el blaugrana, i no pots evitar preguntar-te com pot ser que el porter de l’Athletic sigui el titular de la Roja. A més: Unai Simon és el capità. I Luis de la Fuente li ha donat el bastó de comandament al vestidor. Destronar-lo suposaria un problema a què no vol enfrontar-se i el considera un dels seus, el capatàs de la seva cort. Tot i que sàpiga que els porters de l’Arsenal i del Barça són millors, no vol afrontar les conseqüències de posar-los per davant. És increïble.