Una Supercopa a l’Aràbia malgrat tot

La Supercopa d’Espanya que es va celebrar ara fa un any es recordarà per l’immens repàs que el Barça va fer al Reial Madrid a la final, un 2-5 incontestable que va anticipar un canvi de guàrdia en el futbol espanyol que es confirmaria els mesos següents. Però la cita celebrada a Jidda, escenari de nou del torneig que arrenca demà amb la semifinal entre el Barça i l’Athletic, va deixar també escenes menys pròpies d’un esdeveniment com aquest.

Aquella Supercopa va quedar tacada pels tocaments i el tracte vexatori que van denunciar les parelles d’alguns jugadors del Mallorca, com Dani Rodríguez i Dominik Greif, comesos per aficionats saudites durant la semifinal del seu equip contra el Reial Madrid. Un nou episodi que elevava el qüestionament de si resulta idoni i, sobretot, ètic traslladar a l’Aràbia Saudita un torneig entre els equips espanyols.

Toc d’atenció

El pas del temps, de les setmanes, dels mesos i dels anys va enterrar un debat que ja pràcticament ni es planteja. "És una merda", va dir Iñaki Williams, capità de l’Athletic, fa uns dies, una declaració sorprenent i aïllada que va trobar el retret públic del seu entrenador, Ernesto Valverde: "Hem de ser curosos amb les expressions. Anar a l’Aràbia comporta prestigi perquè ens jugarem un títol i el nostre club rep diners per anar allà".

El que el 2019 va néixer com una qüestionable anomalia ja s’ha convertit, set anys després, en una cita perfectament assimilada en el calendari futbolístic de cada temporada: després de Cap d’Any, toca viatge a l’Aràbia Saudita.

Quaranta milions d’euros anuals tenen la culpa que el futbol hagi erradicat el legítim debat de la conveniència d’entregar-se a un règim autoritari que contravé els drets humans. Perquè, és clar, són aquestes dues característiques i la voluntat de millorar la imatge internacional per mitjà del sportswashing les que justifiquen un desemborsament que està completament fora de mercat per una competició de segon ordre composta per tot just tres partits i que fins aleshores, en format de final a anada i tornada a l’estiu, era més un destorb que no pas un negoci.

Un acord sota sospita

No es pot oblidar que el contracte original pel qual la Supercopa es va traslladar a l’Aràbia Saudita, rubricat el 2019, continua sota investigació judicial. Luis Rubiales, president de la RFEF en aquell moment, i Gerard Piqué, comissionista de l’acord a través de la seva empresa Kosmos (que es va embutxacar una comissió de 24 milions d’euros), fa dos anys i mig que estan imputats per la jutge de Majadahonda que instrueix el cas, Delia Rodrigo.

La investigació, ampliada en el cas de l’expresident i d’alguns dels seus col·laboradors per presumptes comissions en l’adjudicació d’obres de la RFEF, està paralitzada a l’espera, precisament, de la col·laboració de la justícia de l’Aràbia Saudita. La jutge va formular una comissió rogatòria per accedir als comptes bancaris que els imputats i les seves empreses vinculades poguessin tenir al territori saudita, una gestió que encara no ha sigut corresposta pel país que acull la discutida Supercopa.

Notícies relacionades

Joan Garcia i la selecció

Shengelia liquida el Maccabi en un Palau sense públic

Inicialment, l’acord de Rubiales amb les autoritats saudites incloïa des del 2020, any de la primera edició, fins al 2025. Després que l’edició del 2021, a causa de la pandèmia, no es pogués portar fins a l’Aràbia Saudita, el condemnat exdirigent va anunciar l’ampliació de l’acord fins al 2029. Rubiales ja és passat, però Rafael Louzán, el seu successor després de la tempestuosa interinitat de Pedro Rocha, no està disposat a sacrificar un contracte multimilionari. Entre altres coses, perquè a la RFEF assumeixen (i saben) que cap altre país, ni per descomptat una ciutat o una regió espanyola, posarà sobre la taula el dineral que els ofereix l’Aràbia Saudita i que, a banda del tros del pastís que s’emporten els clubs participants, permet desplegar un generós cabal de finançament per a les necessitades federacions territorials i per al futbol femení, de base i aficionat.

De fet, el president de la RFEF va anunciar l’any passat que hi havia converses avançades per allargar el contracte fins al 2034, quan el regne saudita acollirà el Mundial masculí que li ha regalat la FIFA, i incloure la Supercopa femenina en el paquet. No és descartable que al llarg d’aquesta setmana s’anunciï un acord definitiu en aquest sentit, que garantiria la celebració a l’Aràbia Saudita (uns anys a Riad i d’altres a Jidda) de 15 Supercopes. Aleshores ja no recordarà ningú que es tractava d’una anomalia convertida ara com ara en una rutina més del futbol espanyol.