Màxima hostilitat contra Joan Garcia

Cap a les 20.30 hores d’avui, com va fer tantes vegades, Joan Garcia encararà el túnel dels vestidors de l’RCDE Stadium i sortirà a la gespa a escalfar amb els seus companys de porteria. Aquesta vegada, no obstant, no serà com tantes altres vegades. No. Serà, de fet, tot el contrari. El tímid ritual d’aplaudiments dels aficionats de l’Espanyol més matiners es convertirà, amb tota seguretat, en una pluja de xiulets i esbroncades. Joan Garcia torna a Cornellà per Nadal, però no serà com les altres vegades.

Aquest, al voltant de mitja hora abans que Víctor García Verdura doni inici al derbi barceloní, serà l’aperitiu del que vindrà després, en una nit que apunta a ser una tortura sonora per al porter de Sallent. És el peatge per haver pagat la clàusula de rescissió per abandonar un Espanyol que l’idolatrava i fitxar pel Barça, el seu etern enemic.

"No he vist cap diferència en ell en l’última setmana. No crec que l’afecti l’ambient", aclaria ahir el seu entrenador, Hansi Flick, fins i tot reconeixent que serà un "partit especial", també el "millor escenari" per demostrar la bona forma en què es troba des que va tornar de la lesió, ja fa mes i mig. "El veig centrat", va concloure el tècnic alemany.

"Passarà de ser un heroi a ser un malvat davant un grup de gent per a qui ha donat el cent per cent de si mateix durant diverses temporades. I això, emocionalment, sempre dol", assenyala Xesco Espar, exentrenador del Barça d’handbol, ara coach en alt rendiment i professor d’INEF a Barcelona, sobre un fenomen que s’ha repetit en nombroses ocasions en la història del futbol, amb diferents resultats.

Luis Figo, per exemple, va ser incapaç de marcar un sol gol en les quatre visites de blanc al Camp Nou, anul·lat per un jove Puyol en la primera. Iñigo Martínez mai va guanyar a Anoeta amb la samarreta de l’Athletic, sent expulsat en la seva última visita amb els bilbains. Thibaut Courtois, en canvi, tendeix a engegantir cada vegada que trepitja el Metropolitano davant l’Atlètic: el 5-2 d’aquest any és l’excepció a la norma.

"La resposta davant una situació com aquesta depèn una mica de cada persona. Pel que he vist de Joan Garcia, tot i que no el conec, és un jugador que és capaç d’estar molt centrat en la tasca, en el joc. És un jugador que sembla molt estable independentment del que passi. Veus que fa una gran parada i potser somriu una mica, però sense grans escarafalls. De seguida se centra en la següent tasca", analitza David Peris Delcampo, actual president de la Federació Espanyola de Psicologia de l’Esport.

Entrenar aquestes situacions

Coincideixen els dos experts en la importància d’aconseguir que els factors externs no distreguin l’esportista, a Joan Garcia en aquest cas, de la comesa que ha de portar a terme sobre el terreny. "Bloquejar el soroll extern i escoltar el teu soroll intern, el teu diàleg intern, que és el que et fa centrar la concentració en el que passa al camp i en el que l’equip et necessita en cada moment", desenvolupa Espar, que exemplifica com entrenava ell situacions similars que pot viure el porter en el derbi.

"Quan jo entrenava el Barça d’handbol [entre el 2004 i el 2007], els nostres principals rivals eren equips balcànics que tenien un factor camp temible. La meva manera de preparar-nos era simular aquest ambient. Teníem el so dels pavellons gravat en cintes de casset i en els tres últims entrenaments, treballàvem durant 20 minuts amb la megafonia al màxim al Palau. Era una manera que el jugador entrenés mecanismes que li permetessin evadir-se de l’entorn i centrar-se en el que havia de fer".

"Ell ha d’anticipar el que pot passar per estar mentalment preparat per quan passi. Això és el que li permetrà centrar-se en el que ha de fer, que és el que ve fent fins ara, fer bé la seva feina. Que ell trobi les solucions abans que les pugui necessitar. Per exemple, ¿com et sentiries tu en aquesta situació?, ¿què creus que pots fer? Si tu t’imagines que et xisclaran, però també que sortirà bé la cosa, que tu reaccionaràs bé, que tens solucions per afrontar aquells moments, el que estàs fent és habituar-te a aquest estímul. I a més augmentes la percepció de control", afegeix Peris.

"Prefereixo que em cridin"

Notícies relacionades

Un somni humit

Isidre Esteve: "Sento que tinc un magnífic equilibri en la meva vida"

Perquè un ambient caldejat no té per què implicar, necessàriament, una minva de les capacitats competitives. Ho explica Espar, que en l’actualitat és professor de l’INEF de Barcelona, apel·lant a un exemple de les seves pròpies filles, Anni i Clara, waterpolistes internacionals. "Elles m’han dit diverses vegades que els seus pitjors partits van ser quan es van celebrar els Jocs Olímpics de Tòquio [hi van guanyar la plata], perquè no hi havia públic per la pandèmia. Elles em deien: ‘A mi m’és igual que em cridin, prefereixo que em cridin a que no hi hagi públic’. Hi ha esportistes competitius que són capaços d’assimilar els crits en contra i transformar-los mentalment en el soroll de la teva gent que t’anima quan jugues a casa".

Espar incideix que la fortalesa psicològica és, en si mateixa, un "filtre" en l’esport d’elit. És a dir, que és imprescindible per poder competir al màxim nivell i suportar "un estrès brutal". I que ho és de manera encara més genuïna en el cas dels porters, que estan més exposats i que els seus errors no poden ser corregits per cap altre company, com sí que els passa als jugadors de camp. I afegeix Peris que Joan Garcia aparenta tenir una "estabilitat psicològica" excepcional, d’acord amb la seva manera de comportar-se al camp.