L’Espanyol es consagra

Vèncer a Bilbao sempre exigeix una actuació meritòria, per més dubitatiu que estigui l’Athletic, que ho està en aquesta fase de la competició, i l’Espanyol la va oferir. Tan solvent com altres d’anteriors. Compta ja amb 10 triomfs en 18 jornades, els cinc últims de manera consecutiva.

El conjunt de Manolo González acomiada un any que marca una progressió increïble –de salvar-se del descens a llocs europeus– i prepara el següent amb expectatives fundades, tot i que la paraula Europa sigui un tabú encara. El seu estat de forma i la convicció de l’equip suggereixen un espectacular reinici de la competició al gener, amb la visita del Barça, el campió que es va coronar al seu estadi, en el derbi calent que s’espera en la nit gèlida que també s’espera a Cornellà-el Prat.

Ofici i concentració

L’Espanyol va gestionar formidablement el duel, amb ofici: amb l’agressivitat del que vol fins i tot les engrunes i una concentració molt evident que minimitza els errors. El rugit de San Mamés pel frenesí del joc, i no per l’entusiasme que li generava l’Athletic, mai es va apagar, tot i que l’Espanyol s’esforcés per alentir el joc amb l’1-2 al sac.

L’Espanyol va crear més sensació de perill, excel·lent en la pressió i velocíssim en les transicions tot just capturar la pilota, llançada per un Edu Expósito extraordinari. L’Athletic mai va trobar la manera de burxar en la defensa blanc-i-blava i abans de la mitja hora Valverde va intercanviar les posicions entre Berenguer, que havia començat per la banda dreta, i Iñaki Williams, davanter centre. Tots dos van coincidir a la frontal de l’àrea i el xut d’Iñaki va ser desviat per Cabrera, que va deixar la pilota als peus de Berenguer perquè batés Dmitrovic.

El jugador davanter de l’Athletic va disfrutar de massa avantatge perquè el porter pogués intervenir i evitar així el gol. Ningú com Dmitrovic coneix els futbolistes blanc-i-vermells, ja que en la seva època en l’Eibar vivia al mateix bloc que alguns d’ells, amb els quals coincidia.

Notícies relacionades

El 15è de Florentino espera la trucada

¡Que deixis de plorar, nen!

El gol de l’Athletic va arribar segons després que Roberto hagués caigut després d’haver driblat Unai Simón en una de les seves escapades. Afortunadament, l’Espanyol no va tenir temps de deprimir-se per la promptitud amb què va empatar Carlos Romero, amb una volea amb l’interior des de fora de l’àrea a una bola rebutjada. Va sortir del descans optimista i més que ho va estar quan Dolan li va robar la cartera a Boiro per col·locar Pere Milla davant Unai Simón; tan a prop que el davanter va marcar i va marxar lesionat amb el xoc. Va deixar la remuntada completada.

L’Athletic no es va diluir, i encara menys jugant a casa, però sense encert en les seves accions ni lucidesa en la creació de joc ni punteria en les dues o tres pilotes que van caure descurades a l’àrea blanc-i-blava.