El vestidor guanya Xabi Alonso

Bronca amb Vinícius al juliol

Xabi Alonso va aterrar als Estats Units amb el Reial Madrid el 14 de juny per estrenar-se com a tècnic blanc en el Mundial de Clubs. Vinícius, que va arribar un dia després, va ser titular contra l’Al-Hilal, el Salzburg, el Pachuca, el Juventus i el Dortmund. Però el 9 de juliol, amb Mbappé ja recuperat d’una gastroenteritis severa, Xabi va decidir enviar el brasiler a la banqueta contra el PSG. El jugador va ser informat a l’hotel i es va enfurismar; va protagonitzar una bronca que va concloure amb una trucada a Florentino Pérez per advertir-lo que no tenia "cap química" amb l’entrenador i que això "no ajudaria a la renovació". Finalment va ser titular gràcies a l’oportuna lesió a última hora de Trent Alexander-Arnold en una tarda infausta que va acabar amb un 4-0 per als de Luis Enrique, el primer cop de realitat al projecte de Xabi. Allà mateix va tenir lloc la primera conversa entre Xabi i Florentino sobre la seva manera de gestionar el vestidor.

La pretemporada va arrencar amb un Xabi Alonso enèrgic i determinat a implementar el seu pla de joc al Madrid. Va mantenir ferma la seva aposta per la meritocràcia i en el segon partit a Oviedo, a mitjans d’agost, Vinícius va tornar a ser suplent. El brasiler va desequilibrar el xoc sortint de la banqueta, amb una assistència i un gol, i el Madrid va arribar a l’aturada de seleccions del setembre amb un ple de victòries.

Malgrat això, Florentino va tornar a reunir-se amb el tècnic i li va insistir amb el rol de Vinícius, a qui no va dubtar a qualificar com a "patrimoni del club". En els cinc primers partits de Lliga el brasiler va ser substituït en quatre i va ser suplent en el cinquè, mentre el futbolista i els seus agents tensaven la corda amb la renovació.

Fins a finals de setembre no va arribar la primera derrota madridista. Tot anava bé fins que Alonso es va trair a si mateix, per primera vegada, col·locant a l’onze un ranc Bellingham al Metropolitano. L’Atlètic va golejar els blancs (5-2), però del derbi va sortir el basc amb un nou enemic al vestidor: Jude. A l’anglès, jugador "de caràcter especial", segons el seu seleccionador Thomas Tuchel, no li va agradar ser assenyalat per l’hecatombe al Metropolitano. Xabi va apostar per ell sorprenentment, trencant la meritocràcia i rellevant Mastantuono. Va ser la primera renúncia que després va acabar confirmant el que aquell dia començava a sospitar la classe mitjana del vestidor: es plegaria davant les vaques sagrades. Des d’aleshores res va tornar a ser igual.

Almati ho va podrir tot

Tres dies més tard, el 30 de setembre, i encara llepant-se les ferides per la golejada davant els blanc-i-vermells, hi va haver un viatge de Champions a Almati que ho va canviar tot per a Xabi. Alonso va aconseguir acabar de fer enfadar Bellingham, al deixar-lo a la banqueta, cosa que confirmava les sospites de l’anglès, que se sentia el boc expiatori del derbi. Tampoc li va fer gràcia viatjar nou hores fins al Kazakhstan per jugar deu minuts, ja que va saltar al camp el 80 per suplir Arda Güler. El malestar de Bellingham va escalar més amunt perquè les seves queixes van arribar a Florentino. Un desacord que l’anglès ha continuat alimentant per la seva pèrdua de jerarquia amb tant canvi tàctic a la pissarra del donostiarra.

No obstant, a Almati encara li va explotar al tècnic una tercera bomba al vestidor: el capità Federico Valverde. A l’uruguaià, molt desdibuixat a la medul·lar, Xabi va acabar trobant-li col·locació a la dreta per tancar el lateral per la lesió de Carvajal. Però el charrúa, veient com altres vaques sagrades pressionaven el tècnic, va decidir ficar la banya en un forat. En la roda de premsa prèvia a Almati, Valverde va sorprendre a tothom, inclòs el tècnic: "No vaig néixer per ser lateral, no vaig créixer allà. M’he guanyat el meu lloc al centre del camp, el míster sap que no m’agrada jugar molt de lateral". La declaració va molestar el basc, que el va treure de l’onze, en el qual estava previst que jugués contra el Kairat. I l’uruguaià va convertir el seu desafiament en envit a l’absentar-se de l’escalfament amb els companys.

No havia començat l’octubre i Xabi ja tenia en contra Vinícius, Bellingham i Valverde. De fet, a Almati també el brasiler li va fer una insolència al ser substituït en el minut 70, quan els blancs guanyaven per dos gols un partit que van resoldre amb un 0-5. L’ambient començava a ser molt tens i tot arribava a orelles de Florentino. Encara es va produir un episodi més quan els jugadors van desobeir Xabi amb la gestió dels llançaments de penals contra el Vila-real, en el primer partit de l’octubre. Malgrat l’ordre taxativa que els executés Mbappé, aquest l’hi va cedir a Vinícius. Al de Tolosa no li va agradar que el desobeïssin.

El clàssic, principi del final

Dies després d’aquest partit, i mentre hi havia l’aturada de seleccions de l’octubre, Florentino va fer una altra reunió amb el tècnic en la qual li va mostrar la seva preocupació per l’ambient que s’estava generant. Quedava clar el pols, i tret de Mbappé, els pesos pesants del vestidor no estaven del costat de l’entrenador. Alonso va escoltar el president i el va tranquil·litzar. Però el 26 d’octubre, mentre el Madrid guanyava el Barça per primera vegada en un any i mig, tot va saltar pels aires. Eren les 17.42 hores i corria el minut 71 de la segona part quan Chendo va aixecar el cartell i Vinícius va descobrir que el substituït era ell. El davanter brasiler va entrar en còlera al veure que Xabi tornava a rellevar-lo.

De poc va servir la conversa prèvia de Florentino amb Alonso, que no li va fer cas i va tornar a rellevar el brasiler. Pérez li havia advertit clarament 15 dies abans que no compartia la seva manera de gestionar el rol de Vinícius, però el basc va ser fidel a la seva idea. Va ser el seu últim desafiament al vestidor. Florentino, molt molest amb Xabi, el va abandonar a la seva sort i no li va donar suport davant el desafiament del jugador, deixant-lo als peus del vestidor. Pérez va obligar Vinícius a demanar disculpes al vestidor i a l’afició, però el brasiler ho va utilitzar per menystenir de nou el tècnic, que no va anomenar en el seu comunicat ni es va reunir amb ell. Però aquell dia Xabi va llançar la tovallola alineant com a titular al brasiler el següent partit, contra el València.

Aquella decisió va deixar venut Xabi davant els "malcriats", com va anomenar Florentino als jugadors el dia que va abandonar el Madrid en la seva primera etapa. Aquell dia contra el València, els futbolistes van donar per amortitzat Xabi, després de veure’l claudicar davant Vinícius. El de Tolosa va recuperar el llibret d’Ancelotti i les vaques sagrades van tornar a jugar on volien: Valverde a la medul·lar, Vinícius a l’esquerra i Bellingham de jugador amb arribada. No hi havia ni rastre del Madrid d’autor de Xabi en el Mundial de Clubs. Arda ara és el canvi recurrent, Mastantuono està desaparegut i Gonzalo, aparcat. El vestidor va guanyar el pols, però l’equip es va acomodar i va sortir d’Anfield amb una derrota mínima per la gran actuació de Courtois davant el Liverpool . Les sospites es van confirmar amb tres empats a Vallecas, Elx i Girona que van obrir el debat de la continuïtat del donostiarra.

Quinze partits sense marcar

Després de la victòria contra l’Athletic, un dimecres, Xabi va donar dos dies lliures a la plantilla, deixant només una sessió per preparar el duel amb el Celta. Decisió que van celebrar els jugadors i no va agradar a la T4 (els despatxos). Aquell dissabte previ, Xabi va advertir a la sala de premsa: "Vinícius està en un molt bon moment personal i professional". L’elogi gratuït al brasiler, després de la seva abraçada a San Mamés, amagava una realitat diferent: Vini porta 15 partits sense marcar un sol gol. Un registre només empitjorat per Rodrygo, que en sumava 31 abans de marcar als de Guardiola. Xabi sempre va preferir Rodrygo abans que Vinícius, cosa que va provocar les rotacions i aquelles primeres bronques. Pep donava la raó a Xabi: "¡Que bo que és Rodrygo! Aquest noi és d’un altre nivell".

Altres jugadors han portat en silenci la seva irrellevància amb Xabi. Ceballos no li ha entrat mai pels ulls pel costum de conduir molt la pilota i Brahim té massa competència. L’entrenador va ser clar amb els dos i els va dir que jugarien poc. Camavinga tampoc ha sintonitzat amb el basc i al club saben que no veu malament sortir l’estiu que ve.

Notícies relacionades

Els consells del Rashford solidari

El pitjor moment en la vida de Jordi Cruyff

El cas d’Endrick és diferent. El jugador i el seu entorn sí que han fet soroll. El dia que el Madrid va donar el 9 al brasiler, Xabi va confirmar a Gonzalo que era la seva alternativa a Mbappé. El de Tolosa va trobar en el del planter el gol i energia que no li donen altres jugadors més aburgesats. Xabi va obrir des del primer dia les portes a una cessió d’Endrick, decisió que no va agradar als despatxos, on l’han batejat com a "cap quadrat".

Ara, amb Xabi amb un peu i mig fora, passa una cosa paradoxal. Sent els jugadors els que han provocat aquesta tensa situació, a més de les seves batzegades tàctiques, s’afirma erròniament que el vestidor vol fer-lo fora. Fals. És precisament ara, quan els jugadors són conscients que tenen a la seva mercè l’entrenador, amb la complicitat de Florentino, quan volen que es quedi el tècnic basc. Perquè saben que qui vingui els farà la vida més incòmoda. Sigui qui sigui. Especialment si és un Arbeloa teledirigit per Florentino.