Trump tensa el Mundial de futbol

Amb 48 seleccions classificades –xifra rècord–, el que aspirava a ser el Mundial més inclusiu i divers en el moment de la seva concepció i assignació, dista ara de complir aquesta expectativa. Els líders dels tres països acudeixen avui a la cita del gran sorteig de la lligueta a Washington DC, però les seves agendes polítiques difereixen. En les últimes 24 hores, la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, ha anunciat que no assistirà a la inauguració, a Los Angeles, i el primer ministre canadenc, Mark Carney, ha acceptat interrompre les seves enrarides negociacions comercials amb la Casa Blanca. Mentrestant, Trump, que espera rebre el premi FIFA per la pau, adverteix que seguirà amb les batudes antiimmigratòries durant el torneig.

Tensions diplomàtiques

"El Mundial arriba tard i és anticlimàtic perquè aquest boom integrador de Mèxic, el Canadà i els EUA com Amèrica del Nord està posat en dubte", explica a aquest diari Hugo Garciamarín, analista polític de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i especialista a analitzar esdeveniments esportius. La fita de la cohesió regional viscuda als 90 amb el Tractat de Lliure Comerç queda lluny, diluïda per tensions diplomàtiques i prioritats divergents. "El problema és que no queda clar què volem mostrar al món. La veritat és que res: estem barallats, tenim problemes, no hi ha un relat comú", resumeix Garciamarín, que afegeix que no es tracta de falta de temps per preparar-se sinó d’improvisació i descoordinació.

Trump ha vingut a omplir el buit de lideratge que va contribuir a crear, coincideixen els dos investigadors. "Ha capitalitzat el Mundial i l’ha fet girar al voltant de la seva persona, malgrat que Mèxic és un país tradicionalment molt més futboler que els Estats Units", apunta Garciamarín.

"Al carrer no se sent un ambient mundialista, curiosament", explica el politòleg des de Ciutat de Mèxic. "Sheinbaum és una política molt més seriosa i protocol·lària, és científica i clarament no té una afició o vincle especial amb l’esport. En canvi, Trump sempre ha viscut de fer xou al voltant de si mateix", explica a aquest diari. El resultat és un torneig compartit en el mapa, però no en el relat. "A Trump l’únic que li importa és la seva reputació. Si de debò té una visió sobre com projectar una imatge positiva dels EUA en el Mundial, no l’ha articulat", diu Zimbalist, autor d’una vintena de llibres i expert en geopolítica de l’esport.

Premi FIFA per la pau

I tot i que existís un pla per projectar una imatge positiva dels EUA, no serviria per canviar l’opinió pública al voltant en un moment tan polaritzat, dins i fora del país. "La política internacional de Trump ha empitjorat la percepció exterior dels EUA i no crec que sigui capaç de desfer el mal causat només amb el Mundial", afegeix. El futbol pot amplificar missatges, però no neutralitzar sancions, vetos migratoris ni una política exterior de confrontació.

Notícies relacionades

Un Espanyol nul s’estavella i el Sant Andreu frega la gesta

Sense entrades… i un pèssim càtering

Durant el sorteig d’avui s’entregarà per primera vegada l’anomenat premi FIFA de la pau, creat per reconèixer personalitats que contribueixin a la resolució de conflictes globals, segons l’organització. Tot indica que el guardó li serà atorgat per la FIFA, liderada pel seu aliat Gianni Infantino. Amb la política migratòria restrictiva com un dels pilars de l’America First de Trump, entrar als EUA, on es disputaran la majoria de partits, no està garantit ni per a jugadors ni per als 10 milions d’aficionats que espera moure el torneig.

Les seleccions amb més risc de quedar fora del campionat són les procedents de països en la llista negra de Washington. Trump ja ha confirmat que no concedirà visats a membres de la delegació esportiva de l’Iran, cosa que va portar la seva federació a anunciar un boicot, malgrat haver-se classificat per al Mundial. Haití, de tornada al torneig per primera vegada des de 1974, també afronta serioses dificultats per trepitjar sòl nord-americà, i diversos països africans temen un escenari similar. "La teva entrada no és un visat; no garanteix l’entrada als EUA", va advertir el secretari d’Estat, Marco Rubio, en un missatge percebut com hostil que, no obstant, venia acompanyat d’un altre exemple de clientelisme polític. Els que hagin comprat entrades (que costen a partir de 500 dòlars) podran saltar-se les llargues llistes d’espera de fins a un any per accedir a l’entrevista que determinarà si se’ls concedeix el visat. Si bé des de la UE no es necessita visat, és una cosa que beneficia un gran nombre de països.