¡Cu, Cu, Cucurella!

Rellotge, no marquis les hores; cantaven Los Tres Caballeros. I podrien fer-ho tres més fent-li un gir de 180 graus: Xabi Alonso, Hansi Flick i Luis de la Fuente. El primer continua qüestionat fins i tot guanyant l’Olympiacos, una cosa que tampoc m’estranya vist això. El segon, que no veia el moment que es xiulés el final del partit davant el Chelsea, semblava ancorat en els fets de dies abans al Camp Nou.

L’Athletic és a anys llum de l’equip que va posar al seu lloc a Europa un Barça al qual li va faltar tota l’empenta que li va sobrar al seu rival, va arriscar al màxim amb certs jugadors sota mínims i sense la brúixola ni la pilota no arriba ni a donar els quarts. En la Champions, els detalls es converteixen gairebé en títols. I a Ronald Araujo, amb el qual s’obstina Flick en aquest tipus de partits, algú li hauria d’explicar que encarar-se amb un àrbitre s’ho ha de reservar per al minut 85 i no abans.

Notícies relacionades

L’increïble viatge d’Edna Imade

Vilajoana qualifica la gestió de Laporta de "demencial"

També cal fer-li entendre a Lamine Yamal que si té cent càmeres seguint-lo no és acceptable reaccionar de determinada manera davant un canvi. I al seu tècnic, ídem. Perfil baix tot i que se t’emportin els dimonis. Que això és munició per a l’enemic. Dit això, al Barça li resten tres partits assequibles que pot –i deu– superar per col·locar-se en aquest grup de vuit clubs elegits per a la glòria que, a més, s’estalvien uns quants. El tempo el marca Pedri. Ell sí que ajusta amb precisió les manetes del rellotge.

Precís i gairebé perfecte va ser el desplegament futbolístic de Cucurella, que va preparar al segon el seu duel amb Lamine Yamal. Una punyalada per a més d’un. Culer de bressol i producte de La Masia, no es va sentir ben tractat pel FC Barcelona. Lateral completíssim, impecable en atac i defensa. És un dels inamovibles per a un Luis de la Fuente que compta les hores per tenir-lo a la seva vora al Mundial. I com un rellotge de cucut allargant el cant, ja imagino el públic al crit de "¡Cu, Cu, Cucurella!". Un dels nostres que hauria pogut ser i no va ser. I a qui va decidir prescindir-ne, el temps no li ha donat la raó. En mala hora.