Apunt
Laporta vol transcendir
Joan Laporta, presidente del Barça, en el Spotify Camp Nou. /
No advertim, en ocasions, que hi ha una cosa que va molt més enllà dels diners que entrin en un petit despatx d’advocats, del poder d’influència que puguis tenir en les institucions, d’aquí i d’allà, i de l’afalac o l’insult dels de sempre. Quan estàs per sobre del bé i del mal i res t’inquieta, ni de bon tros un opositor, el que importa de debò és transcendir. Assegurar-te, com els grans faraons, que se’t recordi per sempre a través de la teva obra. Ho ha volgut fer Florentino Pérez amb un Bernabéu que va lluir esplèndid per a la NFL i que, amb el sostre sempre tancat, sembla de totmenys un camp de futbol; i ho està fent Joan Laporta amb un Camp Nou a punt per jugar, però encara en obres, i que serà el gran llegat de la seva vida.
Ferran Olivé, tresorer del Barça, va assegurar en una entrevista a aquest diari que la decisió final de concedir l’obra a la constructora turca Limak va recaure en Goldman Sachs –no estaria de més escoltar, públicament, la versió dels banquers respecte al concurs–. Ja hi haurà temps per fer comptes sobre penalitzacions per l’any acumulat en retards o si el pressupost inicial correspon amb el que s’acabarà invertint. El que està clar és que no hi ha hagut ningú més interessat en què tot tirés endavant, i a la seva manera, que Joan Laporta. Per això la vicepresidenta Elena Fort va dir que, si fos per ella, l’encarregat de realitzar la sacada d’honor hauria de ser Laporta. És clar.
La tornada aquest dissabte al Camp Nou del primer equip masculí davant directius, convidats de categoria, esforçats treballadors del club, periodistes, socis i els que hagin pogut rascar-se bé la butxaca (per a un aforament de 45.401 espectadors), remou l’ànima. És clar. Tornar a casa després de dos anys i mig d’exili, un any més tard del previst, farà plorar a més d’un. Així hauria de ser. Aquest sisme submarí emocional, fàcilment instagramejable, serà també la gran bandera de Laporta de cara al procés electoral. Víctor Font i la seva gran coalició, Xavi Vilajoana, Joan Camprubí o Marc Ciria no només lluitaran contra un president, sinó contra la immensitat d’un llegat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Una efemèride crucial On són els Franco (i els seus diners)
- Judici al fiscal general El Suprem condemna a dos anys d’inhabilitació el fiscal general per revelació de dades reservades
- MEDI AMBIENT Catalunya elimina l’"interès públic" dels projectes de renovables
- La defensa europea Espanya entra en la carrera pel GaN per multiplicar la seva potència armamentista
- Els joves se senten molt lluny del que va comportar el franquisme
- El Govern nega tenir responsabilitat per no haver detectat la trama
- La xacra de la corrupció Les acusacions populars demanen 30 anys de presó per a Ábalos i Koldo
- Un judici inèdit Una condemna "simbòlica"
- Ayuso: "Avui el món sap què passa a Espanya"
- Un judici inèdit Feijóo afirma que García Ortiz va ser el peó d’una operació política
