L’ECONOMIA FUTBOLÍSTICA
Els comptes dels clubs de futbol europeu: «Cap lliga cobreix les seves despeses»
Un informe sobre les cinc grans lligues alerta sobre un model de negoci amb comptes d’explotació negatius de forma generalitzada
«En qualsevol altre negoci seria per tancar, però en el futbol s’ha convertit en el ‘modus vivendi’». Aquesta és una de les conclusions de l’estudi presentat al Col·legi d’Economistes de Barcelona sobre les cinc grans lligues d’Europa i els seus comptes detallats.
A tall de resum, els ingressos d’explotació de les cinc lligues van arribar en la temporada 23-24 als 20.598 milions mentre que les despeses es van disparar als 25.068 milions. La Premier en perd 1.423, LaLiga, 538. «Cap Lliga cobreix les seves despeses», va dir l’economista Martí Garcia Pons, un dels dos ponents juntament amb el també economista Josep Sanfeliu.
Presentació de l’informe «Les finances de les 5 grans lligues de futbol europees el 2023-2024» al Col·legi d’Economistes de Catalunya. AUTOR: Marc Asensio Barcelona, Catalunya, Espanya, Col·legi d’Economistes de Catalunya, economia, finances, diners, capital, futbol, negoci, lligues europees, deute, patrimoni, equips, esport /
L’informe suposa una continuació del treball que solia realitzar el malaguanyat Gay de Liébana. Analitza les finances de cadascun dels clubs de la Premier, LaLiga, la Bundesliga, la Serie A i la Ligue1. En la competició anglesa només un club va tancar el seu balanç d’explotació en positiu (el Luton); a la Bundesliga només quatre; un a Itàlia, dos a França i tres a Espanya.
¿Com es compensa? Amb ingressos extraordinaris, van explicar. Amb vendes de jugadors, amb palanques diverses... «Així es compensa i maquilla», va dir Sanfeliu. «El patrimoni net no ha augmentat. Al contrari. A les cinc lligues els recursos propis no han crescut, sinó que han anat a la baixa. La situació d’endeutament general és bàrbar», va remarcar Martí Garcia.
Taula d’ingressos de les cinc grans lligues europees de futbol. /
La distància entre la Premier i les altres lligues és en aquests moments sideral quant a capacitat d’ingressos. Del top 10 en aquest apartat, sis clubs són anglesos. Només Madrid, Barça i Atlètic sostenen el pols. El Reial Madrid, en aquest sentit, figura al capdavant dels clubs europeus per ingressos; el FC Barcelona es troba sisè. Però la diferència entre tots dos és encara substancial.
El factor estadi
«El creixement del Madrid és constant mentre que en el cas del Barça no és així», va comentar Sanfeliu, que va remarcar el factor estadi, ja remodelat i generador d’euros, com a diferencial. «Ha recuperat els seus ingressos. Al Barça encara no, però aquesta pota tornarà a créixer i estarà per sobre dels mil milions. La tendència del Madrid anticipa la del Barça», va aportar Martí Garcia, que va al·ludir a un «patrimoni negatiu del club blaugrana de 153 milions que és etern».
Font d’ingressos dels clubs europeus de futbol. /
En aquest aspecte, Sanfeliu va indicar que «el Madrid té una estructura econòmica estable» i el Barça, gràcies a la congelació aprovada per l’Assemblea de Compromissaris, no ha hagut de passar, va recordar, per la dimissió de la junta directiva malgrat encadenar dos exercicis de pèrdues. «Ve d’una situació molt complicada però ara es veu la llum al final del túnel», va remarcar. El canvi de model societari del Madrid, amb la venda d’un 10% de la propietat, es va esmentar de passada. El seu impacte correspondrà a un informe de futur.
Comparativa d’explotació de les cinc grans lligues europees. /
L’informe destaca que la partida d’ingressos dels clubs europeus que més creix es refereix al comercial. Minva gradualment el de matchday. I resulta molt apetitosa la partida de TV, sobretot en la Premier, i cada vegada més, amb la reestructuració recent, els ingressos de la UEFA, en particular per als clubs que juguen la Champions.
Ingressos i despeses de les dues principals lligues de futbol femení, l’anglesa i l’espanyola. /
Respecte al futbol femení, es va incidir que segueix els patrons del futbol masculí. Augmenten els ingressos a la lliga femenina anglesa i l’espanyola, però no per assistència o televisió, sinó per injeccions comercials. «És un mercat molt petit i incipient encara», va remarcar Sanfeliu. El Barcelona és dels que ingressen més que gasta.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Reunió del consell nacional ERC valida el corrent intern de Joan Tardà que defensa fronts d’esquerres com Rufián
- Premi Ramon Llull Llegeixi un avançament de 'La segona vida de Ginebra Vern', d’Agnès Marquès
- Relacions entre socis ERC rebutja negociar els pressupostos d’Illa per no veure prou garanties de Sánchez amb l’IRPF
- Jocs Olímpics de Milà-Cortina 2026 Oriol Cardona i Ana Alonso coronen els millors Jocs Olímpics d’Hivern per a Espanya amb un bronze
- Crisi de l’habitatge «Això no és un hotel»: viure amb els pares més enllà dels 30 obre un nou focus de conflictes familiars
