Borja Iglesias: "Crec en la multiculturalitat perquè enriqueix un país o un vestidor"

Estic content i feliç. Tornar a casa m’ha ajudat a generar un context que em permet disfrutar i sentir-me còmode. Ser aquí és un premi, un plaer i un orgull.

¿Et sents més relaxat?

Molt més. Estic en una altra fase de la meva vida. En la meva anterior etapa sentia més pressió, i ara no. Estic còmode, i a més tinc la sort d’estar a la selecció en un grup molt fet, molt cuidat, que et fa sentir acompanyat.

¿Futbolísticament, què aportes a l’equip a més del gol?

Intento ser un més, sumar des del futbol quan tinc l’oportunitat i, quan no, aportar des de fora, que és igual d’important. Aprendre, recolzar, aconsellar... I, sobretot, disfrutar. Crec que el gaudi es contagia, i si tu estàs bé, els altres ho senten. Soc un perfil diferent d’altres atacants. Aporto treball sense pilota, ordre, pressió, poder en la pilota aturada. Amb pilota intento subjectar els defenses, habilitar els companys, generar espais i ser generós.

¿Et vas marcar com a objectiu anar al Mundial a l’inici de temporada?

En absolut. Fins i tot et diria que avui tampoc ho tinc al cap.

El Celta va començar amb uns quants empats, però sembla que ja ha trobat el rumb. ¿Europa us ha servit per reforçar l’autoestima?

Moltíssim. El primer partit va ser dur i això ens va ajudar a aterrar. A Europa és difícil dominar, i entendre-ho ens va fer créixer. Hem après a guanyar des de l’ordre defensiu i a valorar el mèrit que té competir fora.

¿Et marques una xifra de gols?

No m’he posat mai un número. L’any que més en vaig fer crec que van ser 19 entre totes les competicions. Tant de bo hi estigui a prop, però el més important és que aquests gols serveixin per guanyar partits i avançar. Això és el que realment compta.

L’altre dia vau jugar contra el Barça. No és el mateix de l’any passat, però continua tenint punch.

Jugar contra ells és complex. T’obliguen a precipitar-te, et prenen temps i espai. Si ets precís, pots treure’n rèdit, però és difícil.

¿Què et va semblar Lamine Yamal?

Em sembla un jugador impressionant. Té talent, capacitat d’assistir, gol, desbordament... Però el que més m’impacta és la seva maduresa per prendre decisions. És increïble per a la seva edat. A més, és un nano molt normal i coherent. Alegre, sí, amb aquesta desimboltura natural, però molt centrat. Impressiona per la rapidesa amb què ha irromput. També em va impressionar Florian Wirtz a Alemanya, molt equilibrat i madur. Però Lamine és increïble.

Vas coincidir amb Xabi Alonso al Leverkusen. ¿Què vas aprendre?

Moltíssim. La seva idea de joc era diferent, molt treballada des de la formació i la tàctica. Em va ajudar a nodrir-me d’un altre estil i a adaptar-me al que ara visc a Vigo. A més, en l’àmbit personal va ser una etapa preciosa. Tinc una relació excel·lent amb ell, és un luxe de persona.

¿Et sorprèn el soroll que hi ha al voltant d’ell al Reial Madrid?

No gaire. És el Madrid, i l’exigència allà és màxima. Tot i que vagin líders, sempre hi ha polèmica al voltant. Però no crec que l’afecti massa.

Contra el Barça també vas coincidir amb Lewandowski. ¿És un referent com a davanter?

Per descomptat. És un jugador amb un talent enorme, capaç de fer gols de tots els estils. No fa gràcia patir-lo com a rival, però veure’l en acció és una lliçó: com es mou, com defineix al primer toc... Porta més d’una dècada al màxim nivell.

¿On et veus d’aquí uns anys quan pengis les botes?

Tinc una casa a Santiago i una a Madrid, on viu la meva parella. En el dia d’avui m’imagino entre Galícia i Madrid, però no ho tinc clar. En el futbol em veig molt bé on soc. Soc a casa, al club de la meva vida. Tant de bo sigui per molts anys, però no saps mai el que pot passar. No em veig com a entrenador ni en una directiva, però potser sí vinculat d’alguna forma al futbol.

Fora del futbol, ¿què t’agrada fer? ¿Veus sèries?

Sí, estic pendent de començar Pluribus, la nova dels creadors de Breaking Bad.

I parlant d’oci, ¿ja has escoltat el nou disc de Rosalía?

Sí, va sortir divendres i dissabte el vaig escoltar amb la María tranquil·lament a casa, els dos estirats al llit. El vam escoltar sencer d’un cop i ens va encantar. És una cosa diferent, emocionant, bonica. Rosalía té una capacitat increïble per reinventar-se i fer-ho tot bé.

També et vas pronunciar sobre Palestina i sobre els drets humans.

Sí. En realitat el que vaig dir és que hi ha coses que estan per sobre de l’esport. Les meves paraules no anaven dirigides contra la Vuelta Ciclista ni contra ningú. És més, sempre he admirat els ciclistes, però crec que hi ha temes, com els drets humans, que han de tenir prioritat sobre coses com el ciclisme i també com el futbol.

¿Et continua preocupant la situació a Palestina?

És clar que sí. Em preocupa molt. Tant de bo tingués la solució o pogués ajudar de veritat a resoldre aquest problema. Només vaig expressar el meu sentir davant una cosa que considero injusta. Espero que en algun moment prevalgui el seny.

Hi ha un altre tema que està cada vegada més en el focus polític: la immigració. Com a emigrant de la pilota que ha viatjat d’una banda a l’altra, travessant fins i tot fronteres, ¿quina opinió et mereix que s’estigui posant el focus en això?

Crec en la multiculturalitat. Enriquir un país o un vestidor amb diversitat sempre és positiu. Tot s’ha de gestionar amb equilibri, és clar, però no crec que sigui una cosa fora de la normalitat. S’ha de cuidar i disfrutar-ho.

¿Continues mantenint relació amb excompanys que has tingut al Betis, el Saragossa, l’Espanyol o el Leverkusen?

Sí, amb molts. Amb Héctor [Bellerín], amb Aitor [Ruibal]... I també amb jugadors d’altres equips. Tot i que no parlem cada setmana, quan ens retrobem és com si no hagués passat el temps. És bonic mantenir aquest vincle.

Si haguessis d’escollir entre jugar una final amb el Celta o anar al Mundial...

[Riu] Si juguem una final, segur que tinc opcions d’anar al Mundial. Així que trio la final amb l’equip i que després arribi la resta.

Notícies relacionades

Suma Barça s’uneix a la candidatura de Víctor Font

Xavi Torres: "La Masia ha sigutun projecte revolucionari, únic al món"

Gràcies i a continuar disfrutant.

Et puc assegurar que ho faig com no ho havia fet mai.