El bàsquet, deixat de la mà de Déu

En un altre temps orgull i bandera d’un Barça multidisciplinari, la secció de bàsquet blaugrana està deixada de la mà de Déu. Com si la junta directiva hagués assumit que, de fet, només paga la pena protegir el primer equip de futbol masculí, escanyat com està per les disfuncions del fair play financer que acaben foradant l’exigu pressupost de les seccions. Que el Barça de bàsquet enfilés la novena derrota consecutiva davant el Reial Madrid divendres al vespre no va ser més que l’evidència que la decrepitud s’ha normalitzat, excepte per a la soferta afició del Palau, tipa dels seus dirigents. Sense que el tècnic Joan Peñarroya, el futur del qual ningú assegura, sàpiga què ha de fer amb el que li han deixat.

Joan Laporta, president del Barcelona, tancava la jornada de portes obertes a l’Spotify Camp Nou amb una visita a aquest Palau on sempre ha sigut un cos estrany i sospitós. Tot i que l’afició a qui ha posat la creu, mocador en mà, és a Josep Cubells, membre etern de la vella guàrdia i màxim responsable directiu del bàsquet, a més de secretari de la junta. Sota la seva capa hi ha Juan Carlos Navarro, la responsabilitat del qual com a general manager coincideix amb la caiguda lliure de la secció, i Mario Bruno Fernández, director esportiu i la frustració del qual va ser detectada per les càmeres –«quina vergonya», va dir– després de fallar un tir lliure Willy Hernangómez, el jugador més ben pagat de la plantilla i del qual al club no han sabut desempallegar-se.

Després que en la directiva del Barça no es posessin d’acord en la conveniència de renovar Sarunas Jasikevicius com a tècnic el juny del 2023 perquè la seva nòmina no encaixava amb l’estrangulació econòmica de la secció, el no-res va prendre posicions a Palau. L’aposta pel principiant Roger Grimau no va sortir bé. La temporada va acabar en blanc i va ser acomiadat.

Amb Peñarroya, també lligat de peus i mans, els resultats van empitjorar. La temporada passada l’equip no va arribar a cap final. I lluny de rearmar-se aquest estiu passat, la directiva de Joan Laporta va estrènyer encara més la secció més deficitària del club (20,6 milions d’euros en pèrdues durant l’exercici 2024-25). La junta va aprovar reduir el pressupost en despeses esportives (de 29,8 milions a 27,3 milions) amb l’objectiu que les pèrdues, quan acabi la temporada, es redueixin mínimament, fins a 19 milions d’euros.

Ara per ara, la conseqüència és que aquest Barça, dels 14 partits que ha jugat aquesta temporada, només ha sigut capaç de guanyar-ne la meitat, amb un balanç positiu a l’Eurolliga (5-4), però negatiu a l’ACB (2-3), amb derrotes com les protagonitzades al Palau davant el Lleida o el Múrcia.

La configuració de l’equip ha tornat a ser decebedora, per més que el georgià Tornike Shengelia es faci càrrec de l’equip, o que la qualitat del veterà Will Clyburn (35 anys) li permeti moments d’extrema lucidesa. El Barça no es va dignar a reforçar amb un jugador de garanties un lloc de base compromès pels desvaris en el joc de Satoransky i per la lesió de Juan Núñez, que ja s’havia perdut una bona part del curs passat. L’argentí Juani Marcos ni tan sols va ser allistat per jugar el clàssic.

Quant al lloc de pivot, davant la resistència de Willy Hernangómez per complir el contracte, la direcció esportiva, després de dir-li adeu, va decidir tornar a cridar la torre Youssoupha Fall, amb un paper intranscendent que continua en el mateix punt on el va deixar.

Notícies relacionades

Un gol de Tsygankov dona el triomf al Girona i deixa respirar Míchel

Gerard Moreno i el Vila-real frustren l’Espanyol

Tot i que més destacables resulten les incorporacions de dos nord-americans que són molt lluny d’acreditar les seves fitxes d’extracomunitari. L’aler Myles Cale (3,4 punts i 1,9 rebots a l’Eurolliga) tot just si surt per a defensar. Més preocupant és el rendiment de Miles Norris, a qui Peñarroya ni tan sols ha fet jugar a l’ACB.

El club continua trampejant. Tot s’argumenta a partir dels diners. Mentre els dos entrenadors que van guanyar l’Eurolliga amb el Barça observen amb prudència i a l’atur (Svetislav Pesic i Xavi Pascual), Peñarroya sospira i deixa l’equip en mans de les persones en qui més confia, i cada cop són menys. Cubells i Navarro assumeixen que les mocadorades es poden repetir.