Fartanera de gols contra el soroll

El València, simplement, passava per allà. I ho feia sense arguments ni ganes, que és una pèssima manera de presentar-se al Bernabéu, la pitjor de totes (4-0). El Reial Madrid, en fi, va veure un xaiet desvalgut, va obrir la boca i el va devorar. Tan fàcil com això, sense contemplacions ni estridències, sense haver d’activar mai el DRS. L’equip de Xabi Alonso en va tenir prou de deixar-se portar pel vent d’optimisme i reafirmació aixecat el dia del clàssic per regalar-se una nit d’una còmoda i satisfactòria fartanera de gols.

Mbappé, com gairebé sempre, va comandar les operacions del líder del campionat, que ara ho és amb vuit punts d’avantatge sobre un Barça que sortirà aquesta tarda exigit al màxim a l’estadi de Montjuïc. Tot va quedar resolt en una primera meitat de clamorosa superioritat local, en la qual els blancs fins i tot es van permetre el luxe de fallar un penal sense que hi hagués cap conseqüència, per part de qui havia sigut el protagonista de la setmana: Vinícius.

És tan sorprenent la capacitat del Reial Madrid per crear incendis del no-res com l’habilitat per caminar-hi per sobre com si el foc fos una catifa de vellut. És part de la seva idiosincràsia i, fins i tot, per què no, de la seva grandesa. La dolça setmana del clàssic de la redempció també havia sigut la de l’esclat de Vinícius contra Xabi Alonso, el gra lleig d’un rostre immaculat.

El no iniciat en neomadridisme podia esperar que el Bernabéu dictés sentència sobre algun d’ells. Però l’estadi, per a bé o per a mal, fa temps que va deixar d’estar homologat com a termòmetre sentimental de l’afició blanca. En nits com la d’ahir, el soci va a l’estadi, consumeix i se’n va conforme si hi ha hagut victòria. Ja està. El turista ocasional, ni tan sols necessita el triomf. El camp, com tants d’altres n’hi ha, ja no és una plaça pública en la qual s’hagin d’ajustar comptes, tret que hi hagi una desfeta.

I no, el que ha passat en l’última setmana estava lluny de ser una desfeta, ja que el soroll endogen i exogen de Vinícius ressona molt menys que la victòria en el clàssic, els cinc punts que han col·locat davant el Barça, vuit quan ahir a la nit el madridista se’n va anar a dormir. No hi va haver gestos d’especial suport o retret al brasiler; tampoc per a un Xabi Alonso que va demostrar ser un paio intel·ligent donant el tema per "tancat" en públic. La bala de plata sempre cal guardar-la per a situacions d’emergència.

El València ho posa fàcil

El Reial Madrid, en fi, estava centrat a jugar a futbol i a continuar guanyant en aquesta Lliga en què només ha comès un error. I per facilitar-li la tasca es va trobar un València amb les constants vitals sota mínims que en el primer quart d’hora ja li va concedir cinc ocasions clares d’obrir el marcador. Mala cosa aquesta al Bernabéu. Unes vibracions horribles del conjunt xe per al seu futur.

Mbappé va acabar obrint el marcador, després d’un clar penal que Mateo Busquets va haver de revisar al VAR. El francès, que minuts abans havia entregat la seva Bota d’Or al públic, va doblar l’avantatge una estona després, assistit pel seu estimat soci Güler. Va poder buscar el tercer abans del descans, però va cedir a Vinícius el segon penal de la nit... i el brasiler el va fallar.

Notícies relacionades

Un bon Espanyol cau amb dignitat contra el Reial Madrid

Sinner destrossa Zverev i lluitarà avui pel número u

Bellingham va atenuar la pena fent pujar el 3-0 al marcador just abans del descans i deixant el duel vist per a sentència. A la mitja part no va canviar res, i Xabi Alonso la va aprofitar per donar descans a Güler i Tchouaméni, pensant en la visita a Liverpool de dimarts. L’únic sentit que va tenir jugar la segona part va ser que els assistents al Bernabéu amortitzessin l’entrada. Carreras els va donar una raó extra, amb el seu primer gol amb el Madrid, el quart de la nit, passat el minut 80.

De fet, el més interessant va ser fixar-se en la manera com reaccionaria Vinícius si el tornaven a canviar. I ho van fer, al minut 79, igual que Mbappé. El brasiler va aplaudir la grada, va abraçar Rodrygo i Endrick (primers minuts, aquesta temporada) i va picar la mà amb la de Xabi Alonso. No ha passat res: tal dia farà un any.