Espanya passa per damunt de Suècia i té un peu i mig a la final

La nova seleccionadora, que debutava, no es va complicar. Va triar un onze reconeixible i coherent, amb Mapi León de titular tres anys després de la seva última convocatòria, amb Irene Paredes. Sense Patri al mig, Laia Aleixandri va complir de pivot i va apagar Asllani. A dalt, va apostar per Salma a la punta i una Vicky López atrevida a la dreta, mentre Mariona donava equilibri des de l’esquerra. A la banqueta s’esperava Pina, que va tornar a ser decisiva.

Intens i una mica brusc, l’estrena del suec Tony Gustavsson a la banqueta nòrdica va començar amb una pressió alta i una sèrie de faltes dures. Espanya no va trigar gaire a alliberar-se’n. Una entrada sobre Mariona li va costar la groga a Angeldal i va suposar una pilota aturada a Alexia Putellas. La capitana va acaronar la pilota i la va clavar a l’escaire amb la precisió de sempre. El seu xut sembla que segueixi un ritual: quan la rosca surt, no hi ha portera que arribi.

Suècia va aguantar el tipus, sense descompondre’s, conscient que això dura 180 minuts. La Roja, però, va ensumar sang. Salma va tenir el segon en una acció que va acabar en ensurt: Ilestedt la va fer caure a l’àrea, el VAR va corregir la pena màxima per fora de joc previ i la saragossana se’n va anar mig plorant, tocada al genoll. El silenci va ser unànime. Però va sortir Pina i, gràcies a ella, la revolució. En cinc minuts va marcar el segon fent una paret amb Ona Batlle. Tres després, va estavellar una pilota al travesser que va caçar Alexia per al tercer. Futbol de pura inspiració.

Eficàcia en la rematada

Notícies relacionades

Àlex s’afegeix a la festa dels Márquez amb el subcampionat del món

Assumptes obligats

A estones, Espanya va jugar a una altra cosa. Va tocar, va desbordar. I sobretot va castigar amb eficàcia: tres gols de cinc xuts. Les pèrdues puntuals a la sortida van ser l’única taca en un exercici coral. Suècia, que va semblar un rival menor pel gran nivell espanyol, gairebé no va inquietar Cata Coll, segura en la més clara de Kaneryd. Era un bany de confiança, un missatge a la resta del continent: la campiona del món encara té fam.

Amb el partit encarrilat, Bermúdez va demanar seguir collant. A la segona part va fer entrar Eva Navarro, Alba Redondo, Lucía Corrales i Jenni Hermoso, emocionada i ovacionada per tot l’estadi. Espanya va frenar un xic, però no la intenció. Paredes va parar a darrere i Aitana i Pina van combinar entre línies. La sensació era la d’un equip que s’ho passa bé al camp. I el colofó el va posar precisament Pina: va rebre d’Eva Navarro una passada a l’àrea, va controlar amb classe i va definir amb una dreta imparable per a Falk. El 4-0 va ser la firma d’una nit perfecta. La Roja, que va demostrar per què encara és la número u, anirà a Göteborg amb un peu i mig a la final i la certesa que l’art, quan es juga així, també s’anomena futbol.