La bella i la bèstia

Joan Laporta y Bibiana Ballbé, bailando durante el programa ‘Bestial’ que TV3 estrena este domingo.

Joan Laporta y Bibiana Ballbé, bailando durante el programa ‘Bestial’ que TV3 estrena este domingo. / .

1
Es llegeix en minuts
Lluís Carrasco
Lluís Carrasco

Publicista

ver +

Joan Vehils i el seu diari Sport, com saben el cosinet guapot i esportista d’El Periódico, ha tornat a demostrar el seu finíssim olfacte en l’equilibri entre la crítica i la lloança, regalant a Laporta una portada. Va ser dilluns passat, i va ser per emmarcar. La imatge, un Jan descollonant-se de riure ben agafat a la "bella" Bibiana Ballbé. El titular: "M’agrada ser president". Pura màgia editorial. En un temps en què la gestió genera, desgraciadament, més preguntes que respostes, Vehils va decidir per un dia que l’important no eren els comptes ni els resultats, sinó els sentiments. I quin millor sentiment que l’amor propi presidencial.

A les portes d’unes eleccions, el "m’agrada ser president" sona a lema de campanya i a missatge de resistència. El club travessa turbulències que originen dubtes més que raonables, però allà hi ha el líder, feliç i segur, irradiant positivisme com si a l’Espai Barça ja només li faltés l’enjardinament. Per un dia, l’Sport no va analitzar: va acompanyar. No va informar: va acompanyar i va divertir, i va voler regalar una abraçada periodística a les portes d’una assemblea que s’augura entretinguda.

Notícies relacionades

Als que ho van entendre diferent i van criticar la portada per oferir una imatge frívola, que es calmin, el favor comunicatiu va ser, no només de primer de carrera, sinó de manual, ja que transporta Laporta al terreny que millor domina: el del carisma i els somriures. En termes d’imatge, i Gabi Martínez, dircom del club, ho sap, la jugada és ideal.

En lloc d’obrir el debat sobre la gestió, es va optar per obrir l’àlbum de records ensenyant un president trempat, pròxim i despreocupat. És el poder de la comunicació emocional: transformar el dubte en simpatia i el desgast en complicitat. Així que sí l’Sport va optar per un camí, i va encertar. I per un dia, més que un diari, va semblar un gabinet de premsa no oficial. I ho va fer amb estil: una imatge desenfadada, un titular rodó i una moral implícita. A Laporta li agrada ser president... i a l’Sport, sense prendre partit, em fa la sensació que li agrada que li agradi. ¡Be happy.