Espanya, l’equip que no sap perdre

De Del Bosque a De la Fuente

Fins ara la millor ratxa d’imbatibilitat d’Espanya en partits de competició datava del període que liderava des de la banqueta Vicente del Bosque, entre 2010 i 2013. Van ser partits amb els quals es va conquerir el Mundial de Sud-àfrica i l’Eurocopa del 2012 que es va jugar a Polònia i Ucraïna.

La ratxa va arribar als 29 partits, per això el duel que es jugarà aquest dimarts a Valladolid permet als homes de De la Fuente igualar el registre de la selecció del tiqui-taca. Després del partit a Zorrilla quedaran dos duels més de classificació del Mundial al novembre, a Geòrgia i contra Turquia en sòl espanyol, i el següent ja serà la disputa del Mundial el pròxim estiu. Encara està pendent de saber-se si es jugarà la Finalíssima, el torneig entre el campió de la Copa Amèrica, l’Argentina de Messi, i el de l’Eurocopa, l’Espanya de Lamine.

A més, el combinat espanyol conserva un registre de què no pot presumir cap altra selecció del planeta, ja que es manté com l’única selecció que mai ha perdut un partit de classificació per a la Copa del Món a casa. Són 62 partits jugats com a local com a part de la fase de classificació per als Mundials, en els que n’ha guanyat 53 i n’ha empatat 9. Fins al moment cap selecció ha sigut capaç de doblegar-la com a local des del 1932 fins ara, per la qual cosa està a prop d’encadenar un segle sense clavar el genoll a casa.

En aquesta fase de classificació els de Luis de la Fuente presenten un expedient perfecte: nou punts de nou possible, 11 gols a favor i cap en contra. Giorgi Mamardashvili, el porter georgià que va evitar una derrota més folgada amb les seves parades, inclòs un penal aturat a Ferran Torres, va ser categòric a la zona mixta després del partit d’aquest dissabte a Elx: "Espanya és un gran equip. No podia fer res, ells han tingut moltíssimes ocasions. Quan tenen la pilota, és impossible treure’ls-hi i fer una ocasió. I Pedri és un mestre".

El ple de punts i victòries es fa extensible a un estadi talismà com és el Martínez Valero d’Elx, on Espanya manté el seu ple de victòries, set de set, i continua ampliant el seu rècord en el coliseu il·licità: set victòries, cap empat, cap derrota, 19 gols a favor i 1 gol en contra. A més, Espanya ha triat un altre estadi on només coneix la victòria per enfrontar-se aquest dimarts amb Bulgària. Perquè si a Elx tot són triomfs, a l’estadi Zorrilla de Valladolid ha guanyat els quatre partits oficials que ha jugat. És el segon camp més fructífer per a la selecció amb el del Badajoz, on també acumula quatre triomfs en els mateixos partits.

Oyarzabal, el ‘pitxitxi’

Notícies relacionades

El Barça atropella l’Atlètic i obre bretxa a la taula

El Hiopos Lleida assalta el Palau contra un rival sense defensa

La victòria davant Geòrgia va servir també per posar en valor un jugador que és, de llarg, el futbolista amb més efectivitat en l’era De la Fuente. L’home que va donar a Espanya l’Eurocopa amb el seu gol a Anglaterra: Mikel Oyarzabal. El capità de la Reial Societat és el futbolista que més gols acumula a les ordres del preparador d’Haro. Mikel suma 12 gols, seguit d’un altre "soldat" de De la Fuente, Mikel Merino, amb vuit, mentre per darrere apareixen amb set Morata i Ferran Torres. Sis han marcat Dani Olmo, Joselu i Lamine Yamal, i fins a cinc han arribat Pedri, Fabián i Nico Williams.

El partit d’aquest dissabte també va registrar una efemèride destacada per a l’Atlètic, ja que van coincidir en el camp alhora quatre jugadors blanc-i-vermells (Le Normand, Baena, Llorente i Barrios), una cosa que no passava en un partit oficial de la selecció des d’octubre de 1992 quan van coincidir López, Solozábal, Toni i Manolo contra Irlanda del Nord en la classificació del Mundial dels Estats Units de 1994. Precisament Le Normand va donar la seva primera assistència amb la selecció espanyola. Un defensa atlètic no assistia amb Espanya des del 2014 amb Juanfran.