Sense metes no hi ha paradís

AFP7 vía Europa Press / AFP7 vía Europa Press

Prefereixo exagerar en la crítica avui que plorar-la demà. En el Sánchez Pizjuán, vaig tenir la sensació que, per a alguns, el futbol era només una activitat opcional. Horrible, 4-1, però es va jugar amb la mateixa intensitat que un partit de pretemporada en terres coreanes, i és clar, Sevilla no era ni una cosa ni l’altra. Sí, l’arbitratge va ser dantesc, grotesc i amb errors d’aquests que fan pudor de frau. Però, ¿de veritat algú pensa que podem utilitzar-ho per oblidar-nos de córrer, de suar, de pressionar i, sobretot, de tenir una mísera meta per la qual lluitar? Perquè sense metes no hi ha paradís, i algun va semblar entossudir-se a demostrar-nos que tampoc hi ha dignitat.

Veure’ls sobre la gespa va ser com contemplar turistes perduts a la Giralda: mirades al buit sense pla, sense guia, sense rumb, sense pressa... Cap generositat en la passada, cap solidaritat en la cobertura, cap sacrifici en la pressió. El més semblant a un esforç va ser el gest de protesta després de cada falta mal xiulada, teatralitzats amb aquesta èpica de braços al cel. És clar, és més fàcil representar-se ofesos que abaixar el cap i córrer com possessos.

Notícies relacionades

Les excuses

¡La ironia és que aquest equip semblava avorrit de guanyar quan només acaba de començar! Com si el simple fet d’haver de continuar lluitant fes mandra. ¿Un objectiu? ¡Quin cansament! Millor deixar-se portar, total, sempre quedarà el consol de culpar l’àrbitre, l’horari, la calor, el calendari o fins i tot els absents. Diumenge, alguns van semblar estar de tornada de tot, i això em preocupa perquè perdre sempre serà més fàcil que guanyar. Però el futbol, aquest joc ingrat, premia el que es mata, no el que mor. I quan un grup de jugadors decideix que no val la pena viure, passa el que vam veure ahir: un Sevilla famolenc devorant un Barcelona desganat. El resultat va ser escandalós, sí, però alguna actitud ho va ser encara més. ¿Exagero? No ho sé, però em sento dolgut; i sense ànima, sense sang i sense metes a què arribar, el paradís pot deixar de veure’s. Avui, encara és aviat. Demà, no ho serà tant.

Temes:

Barcelona Calor

Inicia sessió 0 Comentaris

Espanya resisteix el setge alemany i se la jugarà a la tornada a Madrid

La pràctica de l’esport puja en els més grans de 75 anys