La fórmula que despulla el Barça

Primer, Luis Enrique; després, Almeyda. Dos entrenadors que l’han desconfigurat de tal manera que no només han provocat dues caigudes sinó que han desnaturalitzat el joc del campió de Lliga, que ha pagat la seva distensió defensiva rebent sis gols, la majoria d’idèntica manera, concedint latifundis perquè PSG i Sevilla trobessin el seu botí.

Tant l’asturià com l’argentí han sabut treure la seva essència al Barça fins al punt que el van convertir en un equip vulgar. No tant a Montjuïc com al Sánchez Pizjuán. No s’havia vist una cosa així. És la pitjor derrota de l’alemany des que va arribar el juny del 2024 al club blaugrana.

La pitjor també en termes estadístics, superior fins i tot al 4-2 encaixat a El Sadar contra l’Osasuna. Ni tan sols l’avís del Rayo a Vallecas, pròleg de l’aturada de seleccions del setembre, sostingut llavors per un superb Joan Garcia. Va arribar a Sevilla com si encara estigués a la muntanya olímpica lamentant el gol, el frustrant gol del PSG en els minuts finals. Es va quedar a Montjuïc i el Barça no va comparèixer en uns horribles 40 minuts aguantant en el partit gràcies a les parades de Szczesny i el gol en el temps afegit de Rashford. Però li va passar el mateix que contra el PSG, que va ofegar el joc blaugrana després de la mitja hora inicial.

Almeyda, en canvi, va governar el partit ordenant un triple marcatge individual al mig del camp amb Agoumé, Mendy i Sow esborrant del mapa De Jong, superat; Pedri, angoixat, i Dani Olmo, desaparegut. No era només un problema físic. Era, en realitat, un problema de futbol. "Ells van jugar un contra un, molt agressius, i no vam tenir solucions per treure la pilota", va reconèixer l’entrenador blaugrana.

El càstig més dolorós

Era, per tant, un greu problema de futbol perquè l’equip de Flick no va comparèixer en la primera part. I va descuidar les seves tasques defensives en el tram final de la segona meitat, en què va rebre el càstig més dolorós per al tècnic.

En dos partits, sis gols ha rebut el Barça. I el 50% en l’últim minut, amb l’equip defensant de manera lamentable.

Així va arribar el gol de Gonçalo Ramos (m. 90), l’1-2 del conjunt francès. Així van arribar també els de Carmona (3-1, m. 90) i Akor Adams (4-1, m. 90+6). Rematat per Luis Enrique en el temps afegit. Aniquilat després per Almeyda a l’inici i al final d’un xoc que ha provocat una imatge desfigurada del Barcelona. Aquesta és la rendició més important després d’encadenar dues derrotes consecutives, cosa que només havia passat en una ocasió durant la temporada passada. I no, no va ser aquell novembre de merda sinó al desembre quan Leganés (0-1) i Atlètic (1-2) es van emportar el triomf i van deixar un Nadal ple de preocupació.

Notícies relacionades

El Barça activa el passi de temporada per a Montjuïc i el Camp Nou: calendari i pagaments

LaLiga confirma que el Vila-real-Barça es jugarà a Miami

Tot s’ha avançat en aquest curs quan l’equip ha perdut les seves referències. Fins Flick va admetre que l’havia sorprès el canvi de sistema d’Almeyda, que va abandonar el seu vestit dels tres centrals per refugiar-se en un agosarat 4-3-3 per prendre-li la identitat al Barça. I ho va aconseguir. Li va prendre, a més, la seva capacitat de rebel·lia perquè Pedri i De Jong no van tenir cap pes.

El Barça no va tenir cap control al mig del camp. Ni punteria en un equip que veia com Lewandowski fallava un penal. "Hem sortit adormits", va confessar Cubarsí, denunciant que l’equip no va tenir "la intensitat" que mereixia el rival. Tampoc hi va haver reacció des de la banqueta, enyorant Flick la llarga llista d’absències (Joan Garcia, Fermín, Gavi, Lamine Yamal, Raphinha...) que debiliten l’obra de Flick, a qui se li acumula la feina.