De Luis Enrique a Almeyda: la fórmula per despullar el Barça de Flick

Primer; Luis Enrique; després, Almeyda. Dos entrenadors que l’han desconfigurat de tal manera que no només han provocat dues caigudes sinó que han desnaturalitzat el joc del campió de Lliga, i ha pagat la seva destensió defensiva rebent sis gols, la majoria d’idèntica manera, concedint latifundis perquè el PSG i el Sevilla trobessin el seu botí.

Tant l’asturià com l’argentí han sabut treure la seva essència al Barça al punt que el van convertir en un equip vulgar. No tant a Montjuïc com al Sánchez Pizjuán, on els gols anaven caient de manera natural perquè no era el Barcelona habitual. No s’havia vist una cosa així. És, sens dubte, la pitjor derrota de l’alemany des que va arribar el juny del 2024 al club blaugrana.

Del 4-2 de l’Osasuna al 4-1 del Sevilla

La pitjor també en termes estadístics, superior fins i tot al 4-2 encaixat a El Sadar contra l’Osasuna. Ni tan sols l’avís del Rayo a Vallecas, pròleg de l’aturada de seleccions del setembre, sostingut llavors per un superb Joan Garcia. Va arribar a Sevilla com si encara estigués a la muntanya olímpica lamentant el gol, el frustrant gol del PSG en els minuts finals.

Es va quedar a Montjuïc i el Barça no va comparèixer en uns horribles 40 minuts aguantant en el partit gràcies a les parades de Szczesny i el gol en el temps afegit de Rashford. Però li va passar el mateix que davant el PSG. Luis Enrique va saber escanyar el joc blaugrana una vegada superada la mitja hora inicial.

Ofegat el centre del camp

Almeyda, en canvi, va governar el partit ordenant un triple marcatge individual al centre del camp amb Agoumé, Mendy i Sow esborrant del mapa De Jong, superat, Pedri, angoixat, i Dani Olmo, desaparegut. No era només un problema físic. Era, en realitat, un problema de futbol. «Ells van jugar un contra un, molt agressius, i no vam tenir solucions per treure la pilota», va reconèixer després l’entrenador blaugrana.

Era, per tant, un greu problema de futbol perquè l’equip de Flick no va comparèixer en la primera part. I va descuidar les seves tasques defensives en el tram final de la segona meitat rebent el càstig més dolorós per al tècnic blaugrana.

No va comparèixer en els 45 minuts inicials, atordit pel record del PSG, i es van desempolsegar els tràgics partits del «shit november». En dos partits, sis gols ha rebut el Barça. I el 50% en l’últim minut, amb l’equip defensant de manera lamentable.

Així va arribar el gol de Gonçalo Ramos (m. 90), l’1-2 del conjunt francès. Així van arribar també el de Carmona (3-1, m. 90) i el d’Akor Adams (4-1, m. 90+6). Rematat per Luis Enrique en el temps afegit. Aniquilat després per Almeyda a l’inici i al final d’un xoc que ha provocat una imatge desfigurada del Barcelona. Un equip irreconeixible, que no sabia, com va confessar Pedri, què fer amb la pilota.

Aquesta és la rendició més gran després d’encadenar dues derrotes consecutives, una cosa que només havia passat en una ocasió durant la temporada passada. I no, no va ser en aquell novembre de merda, sinó al desembre quan el Leganés (0-1) i l’Atlètic (1-2) es van emportar el triomf deixant un Nadal ple de preocupació per al Barça.

Sense referències

Tot s’ha avançat en aquest curs quan l’equip ha perdut les seves referències. Fins i tot Flick va admetre que l’havia sorprès el canvi de sistema d’Almeyda, que va abandonar el seu vestit dels tres centrals per refugiar-se en un atrevit i valent 4-3-3 per treure-li la identitat al Barça. I ho va aconseguir. Li va treure, a més, la seva capacitat de rebel·lia perquè Pedri i De Jong no van tenir cap pes en el partit.

No obstant, va ser el canari qui va servir una preciosa (i precisa) centrada a Rashford perquè alimentés l’esperança blaugrana. Del neerlandès no hi va haver cap notícia al Sánchez Pizjuán. De Dani Olmo, tampoc. I en els instants finals, encara amb el 2-1 al marcador, va triar situar Christensen de mig centre mentre Marc Casadó no jugava ni un sol minut.

No va tenir, per tant, cap control al centre del camp. Ni punteria en un equip que veia com Lewandowski, el seu màxim golejador, fallava un penal. No va existir, a més, reacció al camp atordit per l’empanada que va tenir ja abans de trepitjar fins i tot la gespa.

Notícies relacionades

TVE emetrà un partit de la selecció espanyola en català

El Barça de Bartomeu va pagar per serveis «inexistents» i «molt superiors al preu de mercat» als intermediaris del fitxatge de Malcom

«Hem sortit adormits», va confessar Pau Cubarsí, denunciant que l’equip no va tenir «la intensitat» que mereixia el rival. I l’escenari. Tampoc hi va haver reacció des de la banqueta, enyorant Flick la llarga llista d’absències (Joan Garcia, Fermín, Gavi, Lamine Yamal, Raphinha, entre d’altres) que debiliten l’esquelet de la seva obra.

Fins i tot això –recordar a la sala de premsa del Sánchez Pizjuán els lesionats– no se li havia escoltat mai abans a Flick, a qui se li acumula la feina a la tornada de l’aturada de seleccions. Ha de reconfigurar, de nou, el Barça.