‘Maguas’

Ferran va dir després del partit que el Barça va perdre en el penúltim minut contra el campió d’Europa, que l’equip contrari va ser millor quan tocava. Luis Enrique va explicar que aquesta victòria dels seus podia haver sigut, i pot ser, en el futur, revertida per l’equip al qual ell va pertànyer, amb entusiasme i alegria, i també amb controvèrsia, en una de les millors èpoques del Barcelona.

Però el Barça va perdre: l’equip estava delmat (havia perdut alguns dels seus més murris futbolistes) i no va poder aguantar una pressió que, com va dir Ferran, els devia xiuxiuejar l’entrenador rival als seus eixerits jugadors. Així devia ser: el PSG va entrar a la part final de l’enfrontament com si hagués sigut alliçonat per un enemic mortal del Barcelona.

Els blaugranes estaven fistonats per nois del planter, alguns dels quals acabava de trencar una llarga estada a la infermeria. I d’altres eren segons o tercers, adequats segons l’entrenador per a una campanya menor però no per atrapar un contrari que sembla de gel i que, perdonin l’expressió, va deixar de gel l’equip de casa.

Notícies relacionades

Una policia guanya l'or en un campionat mundial de karate a Santa Coloma de Gramenet

Sèrbia posa a prova l’Espanya dels quatre porters

A aquests imponderables cal afegir dos fets importants: Lamine no està encara refet i el millor de tots, que segons el meu parer és Pedri, el van lesionar. Va ranquejar una estona, però des de la banqueta trapalió (expressió canària per dir va mastegar) l’horror propi de la derrota. Hi havia en l’aire la sensació cristiana de la resignació. De manera que, per aquestes raons que la vida ofereix però no explica, va començar la meva vena barcelonista a sentir el que sol ser part de la nostra història com a aficionats del millor equip del món: el Barça perdria, Luis Enrique tindria raó, el millor Barça d’aquesta era ressuscitarà i guanyarà... però no davant els seus. Ell no va dir això, és clar, ell es va mostrar més cavallerós que mai. Aquell segon gol era un senyal definitiu que només se li poden posar els foments de LaLiga, si aquesta continua sent propícia.

Aquest episodi de la Copa d’Europa està marcat ara per les maguas, aquest senyal de resignació que els canaris ens regalem per esquivar els mals de la vida.