Una defensa en evidència i sota mínims

Quan Simeone va accedir a substituir Sorloth en el derbi madrileny, el Metropolitano va decidir concedir-li una treva. El noruec es va retirar del camp amb una ovació, malgrat que minuts abans s’havien sentit murmuris de disgust a la grada. Però, llavors, el 4-2 que figurava al marcador i el gol que havia anotat el 9 just abans del descans van pesar més que les tres ocasions claríssimes que havia errat. Aquesta falta d’encert va salvar el Reial Madrid d’un resultat escandalós, més que el dolorós 5-2 que va suposar la primera vegada en 75 anys que l’Atlètic li endossava una maneta, més aviat una manotada, al seu màxim rival.

L’exitós pla del Cholo

"Sabíem com podíem fer-los mal. Amb trencaments per fora de Giuliano, Nico, Barrios i Julián, traient els centrals fora i deixant Alex a l’àrea per generar situacions de gol", va analitzar el Cholo sobre una recepta que va funcionar a la perfecció, ja que els tres primers gols van néixer de centrades a l’àrea mal defensades pel Madrid. Huijsen i Carreras, més que notables en l’arrencada del curs, van tenir la seva primera jornada nefasta amb la seva nova samarreta.

Simeone va despullar les carències defensives d’aquest Madrid, que fins ara havien quedat dissimulades davant rivals de segon nivell. Però no sembla casualitat que els dos partits més exigents que ha dirigit Xabi Alonso, contra el PSG en el Mundial de Clubs i dissabte contra l’Atlètic, hagin acabat en golejada.

El problema amenaça d’agreujar-se en les pròximes setmanes. Carvajal es va lesionar dissabte, cosa que pot mantenir-lo un mes de baixa. En aquest temps Alonso tampoc pot comptar amb Alexander-Arnold i Rüdiger. Asencio, en el qual no acaba de confiar, es convertirà per força major en una peça capital davant un calendari que recull les visites del Vila-real (aquest dissabte), la Juventus (dimecres 22) i el Barça (diumenge 26) al Bernabéu. Tot i que a ell no li agrada, segurament Valverde torna a ser un recurs al lateral dret. I, paradoxalment, el moviment pot solucionar un problema a Alonso. Perquè l’uruguaià (molt fluix aquestes setmanes), Tchouaméni i Bellingham són una mena de Triangle de les Bermudes en aquest Reial Madrid, ja que són tres jugadors excel·lents que, tanmateix, no tenen la capacitat per cuidar i distribuir la pilota.

El paper d’Arda Güler

Notícies relacionades

Un Barça sense defensa s’estavella contra el Hapoel

Faustino Oro, el nen prodigi dels escacs

Era la primera vegada en la temporada en què Alonso apostava per aquest mig del camp, un cop recuperat Jude de l’ operació d’espatlla, i el resultat va ser nefast. Arda Güler va ser el sacrificat, empès al costat dret, i tot i així va ser el millor jugador del Madrid en el derbi de la debacle. És qui millor connecta amb Mbappé i qui més sentit dona a les possessions blanques.

Alonso s’enfronta a la mateixa dicotomia que va acabar devorant Ancelotti entre la jerarquia i l’eficiència. "A vegades ve bé endur-se un pal per espavilar", va dir dissabte el caigut Carvajal. La primera oportunitat arriba demà en la Champions, contra el Kairat Almaty al Kazakhstan, on el Madrid va viatjar ja ahir, sense Militão (les molèsties no li haurien d’impedir jugar dissabte contra el Vila-real. Un problema menys per a Xabi.