El comiat final de Busquets

Una carrera en què ha redefinit la concepció del migcampista defensiu: "un cinc que era un deu", en paraules de l’argentí Juan Román Riquelme. Més enllà de les tasques purament defensives, especialment rellevants en un Barça tan ofensiu, Busquets hi va afegir una clarividència excepcional per iniciar el joc amb les seves passades.

Dos en un

"Si jo fos jugador de futbol actualment, m’agradaria semblar-me a Busquets", va dir Vicente del Bosque d’ell el 2010. Busquets va fer en el Barça les funcions que exerceixen dos futbolistes a molts altres equips. El doble pivot va ser un al Camp Nou. N’hi havia prou amb un. Sense destacar aparentment en cap qualitat extraordinària –ni per la potència del xut, ni pel remat, ni per la fortalesa en el joc aeri–, sobresortia per una visió de joc poc comuna, tant per anticipar les accions rivals com per filtrar passades entre línies.

I això va descobrir en ell Pep Guardiola perquè li passés i li millorés en l’evolució de la figura del quatre blaugrana quan el va resituar en el camp mentre tots dos forjaven la seva meravellosa trajectòria iniciàtica al Barça B. Una peça clau en l’engranatge de l’equip que exigeix altruisme més que protagonisme.

No és estrany, per tant, que Busquets ascendís el primer equip juntament amb el seu entrenador, que es mantingués 15 temporades en el Camp Nou (2008-2023) –el triple que el seu entrenador– i col·laborés en l’etapa més exitosa del Barça, que va sobrepassar el seu entrenador. L’estrany –o potser certifica la seva generositat en la gespa– és que Busquets mai va ser un convidat a les festes del futbol, i en el seu historial particular no atresori distincions individuals. Amb prou feines el de millor jugador de la Lliga o el trofeu Brau al millor jove de l’any (tots dos el 2009) i la seva inclusió en alguns equips ideals: de l’Eurocopa, de la Lliga i de la Champions.

32 títols amb el Barça

El que és veritablement important és que Busquets va guanyar i va ajudar a guanyar al Barça 32 títols (9 Lligues, 7 Copes del Rei, 7 Supercopes d’Espanya, 3 Copes d’Europa, 3 Supercopes d’Europa i 3 Mundials de Clubs), va col·laborar en una Eurocopa (2012) i un Mundial (2010) per a Espanya, i ha sumat dos títols més amb l’Inter Miami des que el 2023 decidís aterrar a la càlida Florida per assaborir el seu lent adeu del futbol.

"Gràcies al Futbol Club Barcelona, el club de la meva vida. Allà vaig complir els somnis que tenia de nen, vaig vestir la samarreta que estimava en centenars de partits, vaig celebrar molts títols i vaig viure moments únics en el Camp Nou que mai oblidaré", relata Busquets al vídeo del seu segon comiat, el definitiu, quan acabi la temporada de l’Inter.

Comiat i començament

Notícies relacionades

Lamine Yamal i el seu impacte instantani: 57 segons de màgia i arriba fi a la cita amb el PSG

Europa conquista la Ryder Cup en una última jornada frenètica

Penjarà les botes "molt feliç, orgullós, ple i sobretot agraït", de la vida que ha tingut com a futbolista. "Tot final és un nou començament", expressava Busquets al comunicat. Medita ser tècnic.

Del Camp Nou va veure marxar els seus amics: Puyol, Valdés, Iniesta, Piqué... A Xavi el va veure fins i tot tornar d’entrenador, i de Miami s’acomiadarà de Messi, Alba, Suárez i Mascherano per a un futur retrobament qui sap on. "Sento que ha arribat el moment de dir adeu a la meva carrera com a futbolista professional. Han sigut gairebé 20 anys disfrutant d’aquesta història increïble que sempre vaig somiar", afirma Busi a prop del final.