Un Barça amb 19 titulars

L’alineació del Barça de l’any passat es podia recitar gairebé de memòria. La d’aquest curs costa més d’endevinar i també de recordar. Hansi Flick tenia un onze fix quan va començar el seu mandat i hi anava introduint novetats quirúrgiques, en el sentit de precises i mínimes. Fins a la cèlebre visita a Osasuna, que va sacsejar l’equip i va encaixar un 4-2 en la primera derrota de la Lliga en la vuitena jornada. El mateix Flick opera aquest curs de manera diferent: ara el sacseja cada partit.

Els números certifiquen el moviment constant en l’alineació. Fins a 19 jugadors han sigut titulars en algun dels sis partits: la forquilla va de les sis titularitats de Joan Garcia –lògic, és el porter– i Pedri a l’única de Roony Bardghji, beneficiat pel retard de Raphinha en el Barça-València. Un detall revelador de la confiança que té l’entrenador en tota la plantilla, quan en la campanya anterior va establir un onze fix. Així ho va explicar Flick ahir: "Qualsevol onze titular pot guanyar el partit. No hi ha gaire diferència entre els futbolistes; no és un problema que jugui un o altre. A cada una de les posicions hi tenim molta qualitat".

Lewandowski, l’últim

Els que van començar aquesta Lliga van ser Joan Garcia; Eric, Araujo, Cubarsí, Balde; Fermín, De Jong, Pedri; Lamine Yamal, Ferran i Raphinha. En la segona jornada van sortir Casadó i Rashford, després Kounde, Christensen i Olmo. En la quarta van entrar Gerard Martín i Roony, i en l’estrena de la Champions va aparèixer per fi Robert Lewandowski a la foto inicial. Contra el Getafe no es va estrenar ningú. Per contra, encara no han alineat Gavi –va entrar de suplent en els dos partits abans de lesionar-se– ni Bernal, que va reaparèixer breument contra el València, ni tampoc Jofre Torrents. Gavi encara trigarà mesos després de l’artroscòpia de dimarts.

Flick ha fet un total de 20 canvis entre una alineació i la següent, cosa que dona una mitjana de 3,3 per partit. N’hi haurà més en la visita a Oviedo d’avui dijous (21.30), tenint en compte que diumenge el Barça rep la Reial Societat i impera el ritme de rotacions. "Tinc una plantilla de 25 o 27 jugadors", va assenyalar Flick, "i per a mi tots són importants i els necessitarem tots. Hi ha futbolistes de molta qualitat i estic molt content per la manera com van les coses, encara que hi hagi jugadors que no estiguin contents amb aquesta situació". Sobretot aquells que estableixin com a pròpia la condició de titulars. Responia així a l’assalt a la titularitat de Fermín en detriment d’Olmo; contra el Getafe va passar al revés. "Quan juguen, han de demostrar com són de bons. El més important sempre és l’equip i l’èxit comú". Aquest és el manament pel qual es regeix l’entrenador.

La plantilla és de 25, incloent-hi la figura del quart porter (Diego Kochen), que s’enfila fins a 27 en el pensament de l’entrenador a l’incloure Toni Fernández (sempre) i Dro (eventualment) en la convocatòria. Les lesions de Gavi i Fermín, dos migcampistes, els obren les portes per continuar viatjant amb els grans. Encara no han debutat. Tampoc ho han fet Szczesny, Kochen ni Marc-André ter Stegen, lesionat. Fermín estarà tres setmanes de baixa. L’absència de Gavi s’allargarà fins als quatre mesos com a mínim.

Enn la campanya anterior, el Barça va començar a córrer a Mestalla amb Ter Stegen; Kounde, Cubarsí, Iñigo, Balde; Casadó, Bernal; Lamine Yamal, Raphinha, Ferran; i Lewandowski. Al següent partit va entrar Pedro, després Gerard Martín, a continuació Olmo i al sisè Eric. Quinze titulars diferents, quatre menys que en l’actualitat, i només sis canvis entre els sis partits, quan ara ja n’ha arribat a fer vint.

Consolidar un nou estil

Flick va mirar de consolidar un onze bàsic perquè interioritzés la nova manera de jugar que pretenia inculcar després de l’etapa de Xavi Hernández. La pressió immediata després de perdre la pilota, l’acceleració de les transicions i, sobretot, l’avançament de la línia defensiva són accions que requereixen molta compenetració entre els jugadors que les executen.

Notícies relacionades

L’equip d’Israel es queda sense bicis

Una lesió que serà una lliçó de vida

Vuit dels titulars inicials van ser els vuit amb més minuts del curs. Excepte Ter Stegen, que va jugar set partits, es va lesionar i va desaparèixer fins al maig, primer substituït per Iñaki Peña i després per Szczesny. O Bernal, que al tercer es va acomiadar. O Christensen, amb 26 minuts a l’agost, sense tornar a sumar fins a l’últim dia d’abril. Gavi i De Jong van començar a intervenir a l’octubre i Araujo no va entrar fins al gener.

"Crec que tots els jugadors noten que hi confio", va resumir Flick. I també demostra que confia en més jugadors.