Flick matisa la seva defensa (i per a bé) després de rescatar la versió més ofensiva del Barça sense Lamine Yamal

Va agitar l’equip, va matisar l’estructura defensiva utilitzant els quatre centrals que li quedaven a la plantilla i, alhora, va rescatar la versió ofensiva del seu Barcelona, el màxim golejador de la Lliga amb 16 gols. El Madrid d’Mbappé, el líder, en suma 10. El Vila-real, tercer a la Lliga, també en porta 10. I l’Atlètic de Madrid, amb Julián Álvarez i Sörloth, amb prou feines ha marcat sis gols i s’ha enfonsat a la setzena posició.

Flick, després del toc de Vallecas, ha corregit el rumb. «M’ha agradat molt el que he vist en els tres últims partits», va confessar el tècnic alemany, que va mantenir la idea tàctica –és una cosa innegociable–, però va introduir matisos nous.

Acabant amb quatre centrals

No és casual, per exemple, que hagi acabat els dos últims partits amb quatre centrals ocupant la línia defensiva. O sigui, va acabar contra el Getafe amb Kounde, Araujo, Christensen i Eric Garcia, el noi per a tot de la defensa. Amb idèntic model va esgotar l’entrenador blaugrana els minuts finals a Saint James Park’s. Són ja sis partits (cinc de Lliga i un de Champions) i cinc defenses diferents ha utilitzat Flick per protegir Joan Garcia.

Ha utilitzat dos laterals drets (primer, Eric; després, Kounde); dos centrals destres (Araujo i Eric); dos centrals esquerrans a la casa que va habitar l’any passat Iñigo Martínez (Cubarsí, l’opció principal, i Christensen), a més de dos laterals esquerrans: Balde era l’amo del lloc fins que es va lesionar obrint la porta per a Gerard Martín, a qui Flick ha dotat d’un ecosistema on s’ha convertit en una peça molt valuosa.

L’inici va ser estrany. Estrany i irregular per al Barça, que no trobava el seu lloc. El Llevant, amb vuit xuts i aquell amenaçador 2-0, ja va delatar les esquerdes blaugrana. Esquerdes que no només es vivien a la defensa sinó a tota la bastida, perquè l’equip no pressionava com en el curs passat. Esquerdes que es van fer visibles de manera alarmant a Vallecas (12 rematades va fer el Rayo, sis a porteria, cinc grans parades de Joan Garcia) i que van provocar que Flick airegés en públic les queixes que havia traslladat en privat a la seva plantilla.

Abans i després de Vallecas

Hi ha, de moment, un abans i després de Vallecas. Tres gols van encaixar els blaugranes en aquesta irregular arrencada (Mallorca, Llevant i Rayo), des d’aleshores, només ha rebut una gol, el del Newcastle, en els tres següents partits, i ha mantingut la porteria a zero davant València i Getafe.

No només això. Joan Garcia ha viscut molt més tranquil des que va ser sacsejat a Madrid. Així s’ testifica aquesta evolució d’un Barça que va començar mandrós, acostumat a l’èxit de la temporada passada.

I en atac, a més, coincidint, curiosament, amb l’absència de Lamine Yamal, l’equip ha demostrat la seva autoritat ofensiva firmant 11 gols, perquè l’arribada de Marcus Rashford ha donat una nova dimensió a aquesta zona. Hi ha cinc jugadors per a tres llocs. No se sap qui és el ‘nou’ titular. Si Ferran (quatre gols) o si Lewandowski (dos gols). I l’absència de la jove estrella no suposa una tortura com abans.

«La pressió està funcionant»

Notícies relacionades

El Barça balla a l’infern

Espanya, matrícula d’honor en la marxa i aprovat a la pista

És precisament enrere on s’ha produït el gran canvi del Barça, com ja es va entreveure contra el València (dos xuts, un a porteria) i el Getafe (tres xuts, dos a porteria). Fins i tot en el debut europeu amb el Newcastle on la línia es va endarrerir, i de forma coherent, diversos metres tenint el sacrifici i la humilitat de defensar des de dins de l’àrea.

«Estem defensant molt bé tots com a equip, la pressió està funcionant», va comentar Eric Garcia, que ha sigut lateral dret, central dret i lateral esquerrà en aquest inici de temporada, transformat en peça intocable del Barça de Flick 2.0.