Duplantis traspassa els límits de la història amb un altre rècord

Armand Duplantis, gran estrella de l’atletisme, va ser el gran protagonista de la tercera jornada del Mundial d’atletisme amb un nou rècord mundial de salt de perxa davant el deliri dels aficionats a l’Estadi Nacional de Tòquio. El suec va elevar el seu rècord mundial a 6,30 metres a la tercera després de tocar el llistó com en els seus dos intents fallits per molt poc.

Va ser la seva victòria més difícil per la fèrria oposició de l’emergent grec Emmanouil Karalis, que va estar a punt de superar els 6,10 metres. La festa que es va viure a les grades no va tenir res a veure amb el seu desangelat or olímpic fa quatre anys en els Jocs Olímpics de Tòquio en un escenari buit per culpa de la covid.

Mondo va batre el rècord mundial per primera vegada el 2020 a l’arrabassar-lo al gal Renaud Lavillenie amb 6,17 i ahir va aconseguir la seva catorzena plusmarca universal, sis d’elles en els últims 13 mesos i l’última el 12 d’agost passat a Budapest (6,29). És el més ràpid en la carrera i el millor tècnicament al caixetí. I encara no ha arribat al seu sostre.

L’astre va saltar a la primera 5,55, 5,85, 5,95, 6,00, 6,10 i 6,15 per assegurar-se l’or després del salt nul del subcampió Karalis (6,00) sobre 6,10, 6,15 i 6,20. Mondo va demanar 6,30 i, després de vorejar el rècord en els seus dos primers intents, ho va aconseguir amb suspens en el tercer.

Tan mesurat i tan correcte, el públic japonès va trencar la seva flegma i va donar curs a tota la seva efusivitat per celebrar amb Duplantis un dels moments que passaran a la història en aquests Mundials. El suec s’embutxacarà 70.000 euros per la victòria i uns 100.000 més de bonificació.

Duplantis és la cara amable de l’atletisme i s’ha guanyat l’admiració general per detalls com el que es va veure a la cambra de crides, quan va anar a saludar un per un tots els seus rivals. Per això tots han sigut partícips del seu èxit, a diferència del que passa amb el díscol noruec Jakob Ingebrigtsen.

Invencible

Mondo va emergir el 2019 en els Mundials de Doha i des d’aleshores compta per ors totes les competicions disputades: dos d’olímpics, tres mundials a l’aire lliure, tres sota sostre, tres europeus a l’aire lliure, un en pista coberta i cinc diamants a la Diamond... El més semblant a ser invencible.

Nascut a Louisiana (EUA), fill de l’experxista nord-americà Greg Duplantis (el seu entrenador) i de mare sueca, l’escandinau té una zona de salt al costat de casa seva a Lafayette, on es va forjar el seu pare, cosa que li permet dedicar hores i hores al perfeccionament de la tècnica sense desplaçar-se.

A les comoditats de casa seva li suma una espècie de CAR Sant Cugat. El seu cercle pròxim explica que de vegades l’han tret d’allà gairebé per força. "És com quan els nens juguen al bàsquet amb els seus pares aquí o al futbol a Europa. En la meva infància el que vam fer va ser practicar el salt de perxa", va dir a Red Bull.

"Soc al pati de casa meva i és com si tornés a tenir 10 anys, saltant per millorar i disfrutant. Em recorda a èpoques més senzilles", va afegir l’astre amb referència a aquesta zona de salt en la qual va veure el seu pare (va saltar 5,80) i va quedar tan corprès que va començar a practicar una cosa semblant a la perxa als tres anys.

Repetició de seqüències

A poc a poc, el suec ha forjat la seva llegenda partint de la repetició de seqüències i moviments fins a convertir la tècnica del salt de perxa en una cosa tan mimetitzada com llançar un terròs de sucre al cafè. No obstant, hi ha un altre secret tant o més important en el seu camí per portar el rècord mundial a 6,30.

Si l’exsoviètic Serguei Bubka basava els seus èxits en l’extrema duresa d’unes perxes que tan sols ell podia doblegar, el secret de Duplantis és la velocitat. Carregat amb la perxa, corre més que ningú els 40-45 metres i va arribar als 38,4 km/h a l’Estadi Nacional de Tòquio (Bubka no arribava a 35 km/h).

¿Saben què significa això? En cas de mantenir aquesta velocitat, faria 9.38 en 100 metres, per sota del rècord mundial del jamaicà Usain Bolt (9.58). És una projecció que explica la rapidesa del perxista, la marca del qual a l’hectòmetre són els 10.37 que va aconseguir en el seu victoriós repte davant el noruec Karsten Walholm.

Notícies relacionades

La Premier encareix la Champions per a Barça i Reial Madrid

L’Espanyol continua volant i es cola al podi de la Lliga

"Tot es tracta de velocitat, no hi ha més", ha explicat Mondo Duplantis. Té raó en part, ja que a la potència que genera hi cal sumar la seva capacitat per mantenir velocitat en el moviment tècnic del posat que li permet sortir gairebé disparat.

I al seu talent sobre el llistó, com va demostrar a Tòquio.