El model Flick més els del planter, una aposta que no es discuteix

El tècnic alemany ha tornat a reunir la idea ofensiva, la Masia i l’èxit dels títols

«No dic que no s’hagi de fitxar una perleta, però la història diu que els nostres són bons», diu Carreras

El model Flick més els del planter,  una aposta que  no es discuteix
3
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Entre el model de governança del Barça, presidencialista i familiar fora de mida, com presumeix Joan Laporta; entre el distanciament entre el club i els socis, escenificat en el desarrelament físic i emocional, i la delicada economia de l’entitat que encara és un llast per a les seves decisions, el vessant esportiu és l’única font de satisfacció dels culers.

Amb Laporta, és cert, el patró futbolístic va recuperar la seva antiga essència. El Barça és ara el que va ser i el que va voler ser des que Johan Cruyff va pintar les línies del rectangle de joc farà aviat 40 anys. Pep Guardiola va elevar aquest model a la màxima glòria, a la immortalitat, en tant que copiat per molts tècnics i clubs, i Hansi Flick ha tornat a reunir l’exquisitat tècnica, la inequívoca personalitat que emana del planter i els èxits dels títols com a ratificació necessària que validen l’aposta blaugrana. Amb el valor afegit del reconeixement i l’admiració.

Protegir la joia de la corona

No hi ha debat en tant que no hi ha dissensions sobre l’acceptació del model esportiu. S’ha demostrat vàlid, encertat i triomfal durant quatre dècades, amb els seus alts i baixos lògics fruit de la competició i els matisos que han anat introduint els seus entrenadors al voltant d’una idea de joc desplegada per un nucli humà. "La joia de la corona", en paraules de Lluís Carreras. O sigui, La Masia, terme més entranyable i distintiu que el de futbol base.

Carreras es va formar al planter sota la filosofia de Cruyff, el va seguir com a jugador més que com a tècnic i el defensa al Barça sota qualsevol circumstància. "Només necessiten un entrenador que cregui en ells", assegura. L’exfutbolista de Sant Pol sospita que s’ha recorregut als joves per la impossibilitat econòmica de fitxar, però la generació actual ha corroborat que els del planter "estan capacitats per jugar al primer equip".

Els Cubarsí, Lamine Yamal, Gavi i companyia han ascendit amb una promptitud anormal. El que no és anormal és la qualitat que han exhibit al màxim nivell. Ho atribueix Carreras a la formació que han rebut, l’altre puntal que crida a defensar a l’entitat. És la contractació d’"entrenadors competents" que ensenyin als nens, des que són fitxats, perquè assimilin els conceptes bàsics i els converteixin en hàbits a mesura que van passant etapes i categories. "L’únic que canvia és la velocitat amb què han d’executar les accions", explicava Carreras.

Marta Corredera, exjugadora del Barça en els temps de més dificultats, quan no hi havia mitjans ni sensibilitat, atribueix l’èxit de l’equip femení a la metodologia que s’aplica al Barça. L’equip de Pere Romeu ha perpetuat la idea pura que es defensa des dels temps de Lluís Cortés a la banqueta femenina.

Corredera va destacar que el club s’ha recuperat "de tot el mal que ha patit" i està convençuda que continuarà superant les crisis que l’assaltin pel camí, com la que afecta les seccions i les successives retallades de pressupostos que pateixen.

El futbol és el bé major que s’ha de protegir, entén la junta de Laporta, i el ressorgiment ha arribat amb l’ús del planter "per la incapacitat de fitxar jugadors", observava Albert Blaya. L’analista assumeix que hi hagi hagut "un punt de sort" amb la irrupció d’una generació extraordinària, "i cal aprofitar-la fins a l’últim moment perquè no se sap quan en naixerà una altra d’igual".

Importa la qualitat

Carreras va intervenir per remarcar: "No dic que no s’hagi de fitxar una perleta fora, però la història recent ha demostrat que els nostres són bons". A la seva reflexió va afegir un matís, després que ensenyés un dels seus llibres de capçalera. El de Paco Seirulo titulat ADN Barça. "El sentiment és important però més important és la qualitat", va afegir.

Notícies relacionades

Blaya va reblar que l’estil "és un concepte molt ampli" davant el qual es permeten concepcions que van des de la de Frank Rijkaard a la de Luis Enrique, d’Ernesto Valverde a Ronald Koeman. "Xavi guanyava però no era el Barça que volíem veure", va opinar Corredera, per enfrontar l’exigència dels resultats a les preferències dels seguidors blaugrana. "L’equip de Flick va caure en la semifinal de Milà deixant un sentiment d’orgull brutal. Va caure, però va caure amb una identitat".

"Tothom sap de futbol però no tothom és capaç de parlar de futbol amb coneixements", va començar dient Carreras davant l’expectant i atapeït auditori que va comprovar, acabada la xerrada, moderada per Laia Bonals, que tots els que van parlar en sabien.