L’economia de LaLiga

El futbol espanyol diversifica el negoci

Els clubs exploren noves vies d’ingressos a través de l’explotació dels estadis i el màrqueting davant el temor d’una devaluació dels drets de TV i la contracció del mercat de fitxatges.

Els ingressos comercials s’acosten ja a la TV com a principal font de diners

El futbol espanyol diversifica el negoci
3
Es llegeix en minuts
Sergio R. Viñas

Durant l’última dècada, el futbol professional espanyol ha incrementat els seus ingressos a partir de dues vies. D’una banda, la venda de drets de televisió, una partida que en alguns exercicis ha arribat a suposar el 40% dels ingressos totals dels clubs de Primera i Segona. De l’altra, els traspassos de futbolistes, que van viure la seva època de més esplendor en els anys immediatament anteriors a la pandèmia, i que ja no arriben a les xifres de llavors.

Els drets de TV són el mannà del futbol espanyol des que el 2015 es va aprovar el Reial Decret que en regula la venda col·lectiva. Una mesura que va permetre passar d’uns 850 milions anuals als actuals 1.500, pràcticament el doble. Van arribar al seu sostre en la temporada 2019-20 (1.650) i s’han mantingut estables des d’aleshores, amb una lleugera corba a la baixa, però la previsió del mercat és que decaiguin si es mantenen les tendències actuals.

La pirateria, l’impacte total de la qual LaLiga calcula en uns 600-700 milions d’euros anuals, ja ha provocat una pèrdua d’ingressos en tenders recents al Sud-est Asiàtic i s’espera que el nou format de la Champions també faci mal a la competició espanyola.

"A Itàlia, la Champions s’ha venut per 100 milions més i la Serie A en va perdre uns 125. A França, per 250 milions més, mentre la Ligue 1 s’ha enfonsat. A Alemanya, uns 200 més i la Bundesliga només creix un 2%. Al Regne Unit, 200 milions més i la Premier League ha quedat plana. I a Bèlgica, una lliga mitjana, ha caigut un 20%", enumera Tebas.

LaLiga va voler anticipar-se a una contracció del mercat i en el seu últim concurs va subhastar cinc temporades en comptes de tres. Això implica que els drets a Espanya estan venuts fins al final de la temporada 2026-27. Serà a partir de llavors quan noti aquests efectes en una partida que en aquest lustre li reporta 990 milions d’euros anuals.

El que resulta evident a hores d’ara és que l’època de creixement continu dels drets de TV ha arribat a la fi. El futbol espanyol, en definitiva, ha d’explotar altres vies d’ingressos si vol continuar creixent per superar el llindar dels 5.000 milions d’euros anuals en ingressos en què es mou actualment.

Conscients d’aquesta realitat, LaLiga i els clubs han traçat en els últims anys una estratègia per optimitzar els seus ingressos en dos apartats més. D’una banda, el matchday, tot el que té a veure amb el dia de partit i l’aprofitament dels seus estadis. De l’altra, els ingressos comercials derivats de l’activitat esportiva i no esportiva dels clubs i de les seves infraestructures, principalment dels seus estadis. Hi ha l’exemple paradigmàtic dels 10 concerts de Bad Bunny que acollirà el Metropolitano, el camp de l’Atlètic de Madrid.

L’acord amb CVC

El famós acord amb CVC va aprofundir en aquesta línia d’estímul de la diversificació de les vies d’ingressos. Aquell polèmic pacte, al qual no es van adherir Reial Madrid, Barça i Athletic, que fins i tot ho van denunciar davant la Justícia, proporcionava uns 1.900 milions d’euros als clubs signants a canvi del voltant d’un 9% dels seus ingressos per drets audiovisuals durant 50 anys.

L’acord, motivat per l’impacte de la pandèmia en les economies dels clubs, va recollir que el 70% d’aquests diners havia de destinar-se necessàriament a "inversions en infraestructura, desenvolupament internacional, desenvolupament de marca i producte, incorporació de talent, estratègia de comunicació, pla d’innovació i tecnologia i pla de desenvolupament de continguts en plataformes digitals i xarxes socials".

Grans reformes en estadis

Notícies relacionades

Moltíssims clubs estan aprofitant els diners per modernitzar els estadis, a més de les faraòniques reformes que, al marge de l’esmentat acord, estan portant a terme Reial Madrid i Barça en els seus.

Aquests plans van donant els seus fruits. Els ingressos per comercialització van arribar la temporada passada als 1.288 milions, cosa que els col·loca a menys de 300 de ser la principal font d’ingressos del futbol espanyol, triplicant la xifra obtinguda fa 10 temporades. Quant al matchday, on LaLiga reconeix un important marge de creixement encara, amb especial focus en els seients VIP, d’acord amb l’explotació que realitzen la Premier League i la Bundesliga, la xifra en l’últim exercici va arribar als 719 milions, rècord històric.