La transformació d’Osaka

Naomi Osaka ha plorat molt en la seva carrera, fins i tot en moments de triomf. Va plorar en aquell Obert dels EUA del 2018 en què la pressió d’una final convertida en un trist espectacle per Serena Williams van portar la llavors adolescent japonesa a haver de celebrar la fita del seu primer Grand Slam entre llàgrimes. Ara, una altra vegada a Nova York, on va alçar també el títol el 2020, Osaka vol somriure. I ho fa.

Per primera vegada des que el 2021 va guanyar a Austràlia, i per primera vegada des del seu retorn a les pistes després de donar a llum el juliol del 2023 a la seva filla Shai, Osaka torna als quarts de final d’un gran, on avui es creuarà amb la txeca Karolina Muchova, 11a del món. Sempre que ha arribat a aquesta ronda, i ho ha fet quatre vegades abans (dues a Austràlia i dues a Nova York), ha alçat el trofeu.

En el seu camí novaiorquès, Osaka no ha cedit ni un sol set. Dilluns va superar, en el seu millor partit en anys, Coco Gauff, a qui l’ex número u, de 27 anys, va batre en només 64 minuts (6-3, 6-2).

Poques jugadores hi ha més llunyanes de la imatge d’una màquina que Osaka. És una de les atletes que més ha contribuït a posar la salut mental dels esportistes d’elit al primer pla, que no ha dubtat a parlar dels alts i baixos, o a prioritzar el seu benestar psicològic. Ho va fer el 2021, quan va abandonar Roland Garros i es va saltar Wimbledon i va escriure aquell assaig a la revista Time titulat Està bé no estar bé. Per això, justament utilitzar amb ella la paraula resetejar, com si es tractés d’un aparell electrònic, grinyola, però n’hi ha poques més adequades per explicar aquest moment de la nipona.

Notícies relacionades

Alcaraz atropella Lehecka i arriba a semifinals sense cedir ni un set

El salvador de l’Espanyol i el Barça

El 2024, l’any que va tornar a les pistes després de la maternitat, no va passar de segona ronda en els grans. En aquest 2025 a Austràlia i Wimbledon no va superar la tercera i pitjor encara va ser Roland Garros, on va caure en primera, davant Paula Badosa, i es va trencar a la sala de premsa, frustrada i autocastigant-se. "Odio decebre la gent", deia abans de marxar entre llàgrimes.

Una cosa bonica i emocionant en aquest reseteig d’Osaka a Nova York és veure-la i escoltar-la. No és només per un joc bo i intel·ligent, sinó també el llenguatge del cos, l’expressió en gestos o paraules davant la premsa... En les primeres rondes encara la tenallaven els nervis, però cada vegada té més clar que el que vol a Flushing Meadows és "somriure i passar-m’ho bé". I aquest dilluns deia que en aquest punt la seva carrera entra en "territori inexplorat". Vist això, i com ha ensenyat fins ara, serà capaç de trobar el camí. Sempre a la seva manera.